Adela Lucía Almerich

Jordi Bort - 02/05/2012

He acabat de llegir un llibre que recomane als amics de “Raons i paraules”. Es tracta de l’obra de Norberto Mesado, “Adela Lucía. La última amante de un rey romántico. Entre la historia y la leyenda”, número 15 de la collecció Universitària, editat per la Diputació de Castelló.

En el llibre “Adela Lucía. La última amante de un rey romántico”, Norberto Mesado rescata la vida apassionant d’una gran dona: Adela Lucía Almerich Cardet, nascuda a Granada el 1858 i morta a Castelló de la Plana el 1920. Com ens recorda Mesado en este llibre, el record d’Adela Lucía, encara perdura entre els més majors de les Alqueries (on Adela Lucía visqué els últims anys de la seua vida) i també entre la gent de Borriana i de Vila-real.

El 2 d’agost de 1873, Adela Lucía Almerich es va casar (quan només tenia 15 anys) a la parròquia d’Almassora, amb el vila-realenc Matias Cantavella, que 19 mesos després del casament, va vendre tot el que tenia i se n’anà a Cuba, on va morir. Segons la informació recollida per Roberto Mesado, Adela Lucía va ser l’amant de governador de Cuba i també del rei Alfons XII. Com descriu l’investigador Mesado, l’anomenat “Pacte d’El Pardo” entre els polítics Cánovas i Sagasta, va tindre a la protagonista d’este llibre, com a centre.

Alfons XIII. Pintura de Sorolla

El treball de Norberto Mesado de narra la trama d’esta dona moderna, en una Espanya marcada per l’analfabetisme, on l’Església tenia un paper predominant.

Amb 321 pàgines, el llibre tan interessant de Mesado (amb unes boniques fotografies) comença descrivint la Borriana de la segona meitat del segle XIX, amb testimonis eloqüents de persones que conegueren a la protagonista d’esta història.

En esta obra de Norberto Mesado, Adela Lucía Almerich és “rescatada” també per les memòries del polític Vicent Marco Miranda. Per la seua part, resulta molt interessant un manuscrit inèdit de Joaquin Peris Fuentes.

Balneari a la Vilavella, on Adela Lucía, anava a passar unes temporades

Però el nucli més decisiu del llibre de Mesado, és la que es refereix a l’anomenat “Pacte d’El Pardo”, que explica una tradició local, segons la qual, la reina Mª Cristina (després de morir el rei Alfons XII) va tindre una tercera infanta, una xiqueta com les altres que havia tingut, i que va ser permutada per un fill d’Adela Lucía, l’amant del rei. Així, el fill d’Adela Lucía (ara fill de la reina Mª Cristina) va passar a ser l’hereu de la corona: el futur Alfons XIII. Com en l’actualitat, i degut a la llei Sàlica que prohibeix regnar a les dones, les xiquetes no podien accedir al tron d’Espanya. Per això, amb el “Pacte d’El Pardo” es resolia el tema de la successió a la corona d’Espanya. Per la seua part, la infanta, filla de Mª Cristina d’Habsburg, passà a ser (pel canvi entre les mares) filla d’Adela Lucía, la que després serà coneguda com a Adelita. D’ací que, intercanviant-se els xiquets, Alfons XII ja podia tindre un successor al tron, ja que el rei només havia tingut filles.

L’obra de Norberto Mesado acaba amb una interessant addenda i una bibliografia, que fa d’este llibre, un document molt important per conèixer la història d’Espanya.

Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.