L´os de l´ós

Moltes vegades, anant per la carretera, he pogut constatar les immenses faltes d’ortografia que hi han als cartells que  anuncien  una rotonda, o un desviament a la dreta, o el nom d’un poble. També passejant per la ciutat he pogut vore altres faltes, anunciant roba, calçat o electrodomèstics. Són faltes que ni un xiquet no hauria de fer !! Clar que ara amb els mòbils i els SMS, tan curts i abreujats....

Però allò que més m’ha sorprès, és l’absència d’accents!! Diuen alguns, que les paraules en majúscula no porten accents. No sé encara per quin motiu. Altres diuen que els accents són un element menor i sense importància. No estic d’acord amb això. Un accent és tan important com un be alta (B)  o una be baixa (V) i moltes vegades la presència o l’absència d’un accent, pot arribar a canviar el sentit d’una paraula.

Tots sabem que són les síl·labes les que formen les paraules, i que  les paraules es classifiquen en agudes, planes i esdrúixoles. Evidentment  hi ha una regla per accentuar les paraules, segons siguen  d’una manera o d’una altra. A més en valencià, com en altres llengües, tenim dos accents: l’obert i el tancat. Per això és tan important accentuar bé una paraula, per comprendre correctament el seu significat. No és igual dir FÀBRICA, que FABRICÀ. En el primer cas, es tracta d’un lloc on  es fan algunes peces que després es comercialitzaran. En el segon lloc, es tracta d’un temps verbal del verb fabricar. El mateix passa amb la paraula DONA. Segons porte accent o no en porte, tindrà un significat o un altre. DONA, és el femení d’home. Pel contrari, DÓNA (accentuat) fa referència a la tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb donar. Igual passa amb la paraula FORA. FORA (sense accent)  és un adverbi  (ha estat fora dos mesos) i FÓRA (amb accent)  correspon al verb ser ( si hui fóra dilluns..)

Però on hi ha més confusions, és en les paraules monosil·làbiques  que, normalment no s’accentuen. Hi ha unes excepcions que constitueixen  l’anomenat accent diacrític. Només com a exemple, per destacar la importància de l’accentuació, vorem alguns casos concrets :

BE  (sense accentuar) :   és el nom d’una lletra, i també el nom d’un corder

BÉ  (amb accent)        :   és un possessiu, adverbi i conjunció  “Està molt bé eixe llibre”

DEU (sense accent)    :  és un número i també una forma verbal del verb deure “Emdeu

                                  deu  euros”

DÉU  (accentuat)        :  divinitat  “la Mare de Déu”

ES  (sense accent)      :   pronom reflexiu  “es va gitar”

ÉS  (accentuat)           :   forma verbal  “és de Borriana”

MA (sense accent)     :   adjectiu possessiu  “ vindràs ama casa”

MÀ (accentuat)          :   part final del braç   “em fa mal la mà”

MES                           :   dotzena part de l’any  “faig anys el mes d’abril”

MÉS                           :   quantitatiu    “vull més pa”

VEU                          :   so produït per les cordes vocal  “té bona veu”

VÉU                          :   verb vore  “des del balcó véu el bous”

SOL                          :   astre, nota musical, solitud   “el sol il·lumina”

SÒL                          :   terra  “el metre de sòl està molt car”

SON                         :   acte de dormir   “té molta son”

SÓN                         :   del verb ser   “són les 9 de la nit”

VENS                       :   del verb vendre  “ a com vens les taronges ?”

VÉNS                       :   del verb vindre   “véns de viatge?”

TE                            :   infusió i nom d’una lletra  “prendràs te ?”

TÉ                            :   del verb tindre   “té un camp a Virrangues”

MON                       :    possessiu  “mon pare és llaurador”

MÓN                       :    univers   “per un món en pau”

NET                        :   adjectiu   “és un carrer molt net”

NÉT                        :   parentiu   “el meu nét ja va a escola”

PEL                        :   contracció de per i el   “va pel mig del carrer”

PÈL                        :   vellositat  “té molt de pèl”

RES                        :   pronom   “no tenia res a casa”

RÉS                        :   pregària   “ha fet un rés a Sant Blai”

SE                          :   pronom reflexiu  “se  va trencar ---------------

SÉ                          :   del verb saber   “sé que vas vindre ahir”

SI                            :   nota musical  “do, re, mi, fa, sol, la, si..”

SÍ                            :   adverbi afirmatiu  “em va dir que sí que m’estimava”

Però encara hi han moltes paraules sense accent diacrític, algunes de les quals poden portar confusió. Una d’elles és CAP. O bé és la part superior del cos humà (em fa mal el cap), o també un adjectiu (és fill únic. No té cap germà). Una altra paraula és GOLF, que fa referència a un accident geogràfic (el golf de València) o a un esport (anirem a jugar al golf). Una última paraula, i que porta més confusions, és TRUITA, que apareix als menús dels restaurants, i que s’ha d’especificar si és d’ou (una truita a la francesa) o bé es tracta d’un peix (truita de riu). 

He posat com a títol d’este article, l’os de l’ós. En el primer cas (OS) és una part de l’esquelet (té l’os trencat), mentre que el segon (ÓS) és un animal mamífer (hi havia un ós al bosc)

Crec que no és igual, com he intentat  demostrar, accentuar una paraula, o no fer-ho. Seria interessant que tots aprenguérem a utilitzar els accent correctament, per no destrossar la llengua i d’esta manera, per fer-nos entendre de veritat.