Repertori de frases fetes a Borriana (i II)

Açò de les dites populars és com les cireres de la cistella. En la 1ª part de l’article en vaig arreplegar unes 55. La idea era deixar-ho en eixe punt, però prompte vaig descobrir que aquest és un tema adictiu i que les ditxoses frases no paraven de vindre’m al cap i de perseguir-me. Això, més les aportacions d’alguns lectors i la consulta bibliogràfica que ens ha permés tapar algun forat, demostra que haviem fet curt. De manera que esta 2ª tanda era obligada, i en ella, com qui fa no fa, n’hem collit unes 125 més. I encara que en queden moltes, ara sí, diré que fins ací hem aplegat.

Seguix vigent el motiu que ja ens havia inspirat en l’anterior ocasió: en cap moment hem tractat d’assolir un treball d’erudició, ni menys encara d’apurar un projecte compilatori. No tenim altra pretensió que la del gojós entreteniment. I si de pas li hem enseyat algun “cromo que li faltava” a algun sabut que ens llig, ens sentirem ben pagats.

Algunes de les aportacions dels lectors són en realitat refranys (p. e. “Ponent la mou, i llevant la plou”, etc.), que són cas a part i per això no han estat inclosos. D’altra banda les paraules soltes que ens han proposat els lectors (substantius, adjectius, etc.), tampoc apareixen en la llista. No descartem dedicar algun proper article al lèxic singular de nostre poble, però no ara ni ací.

Per no fer-ho massa llarg, també hem deixat fora les frases que es diuen igual en castellà. El truc és traduir al peu de la lletra una frase qualsevol a partir del valencià. Com més ridícula resulta la traducció (“Vete a hacer la mano” “Poneos en tirerita” “Me hacen higa las piernas”, “No vayas de gaidón”, “Mira si el tocino es de pato”, etc.) més genuina i més valuosa és la locució original valenciana. Pel contrari, frases com ara ”no dir ni mu”, “no baixar del burro”, “treballar com un negre” “qui no vullga pols que no vaja a l´era”, “plantar cara”, etc., etc., es diuen igual en castellà, i per això, tot i que són perfectament vàlides, hem decidit no incloure-les per tal de fer la llista curta.

Finalment, hem considerat que a aquelles expressions que tenen un significat obvi no els calia explicació.

-ACABAR COM CAMOT
Acabar malament.

-ACABAR COM UNA PICA DE FESOLS
Acabar malament. La paraula pica s’ha originat per corrupció de “picà”. Per tant, el sentit de la frase és “acabar com una sèmola de fesols”.

-AHÍ VA MIL-HÓMENS
Principalment es diu dels xiquets, quan aparenten ser més majors d’edat per l’actitud, indumentària, etc.

-ANAR XAFANT OUS
Anar amb precaució, sense presses.

-ANAR XANO-XANO
Anar pausadament, a poc a poc. (La forma estàndard és “xino-xano”).

-ANAR A BACS
Vol dir “trencar-se” o “partir-se” de riure (penseu que la risa forta produeix contracció dels músculs abdominals). També significa tindre una actitud precipitada

-ANAR DE GAIDÓ
Anar de costat.

-APEGAR-SE COM UNA LLEPARASSA
Es diu de les persones molt molestes. La paraula lleparassa (la seua forma estàndard és “llepassa”) és refereix a diverses herbes apegaloses (varia segons comarques).

-ARA SI QUE M’HAS TOCAT … EL NAS
Significa causar fastig, emprenyar. També hi ha les variants referides als òrgans sexuals de l’home i de la dona, que no cal explicitar.

-BUSCA-LI QUI T’HA PEGAT
Tractar de trobar una explicació o la causa d’uns fets, però quan la cosa ja no té remei.

-CARABASSA BOLLIDA PER A TOTA LA VIDA
Expressa poques expectatives de canvi de cara al futur.

-COM CAGALLÓ PER SÉQUIA
No poder fer res per canviar les coses, ser víctima dels aconteiximents. També serveix per a expressar el sentirse desgraciat.

-COM SI CAGARES PERÒ CAP A DINS
Es refereix a la inutilitat de fer o mamprendre determinades coses.

-COM SI MENJARES PERES I LES CAGARES SANSERES
Té un significat idèntic a l’anterior.

-COM MÉS SUCRE MÉS DOLÇ

-CÓRRER MÉS QUE MELÓ

-DE FORMENT, NI UN GRA
Expressa que darrere de les apariències no hi ha res, o ben poca cosa.

-DÉU PROVIRÀ
Encomanar-se a la divina providència. (L’ortografia correcta és “proveirà”).

-DEIXAR CAURE ELS NASSOS
Enfadar-se. –“Encara no li has dit res, i de seguida deixa caure els nassos”.

-DEIXA’T ESTAR DE ROMANÇOS
Equivalent a l’actual “no t’enrotlles”. Vés al gra!

-DE COLLONS DE MICO
Qualitat d’alguna cosa en grau superlatiu. –“Este arrocet t’ha eixit de collons de mico”.

-EIXA HACA, AVANT! EIXA HACA, UÒ!
Crits de carreter, que servien perquè es parara o arrancara a moure l’haca.

-EN ACABANT
Més tard.

-EN TIRERETA
En filera.

-ESTAR DE MALA VETA
Estar malhumorat.

-ESTAR FET UNA OLLA
Estar acatarrat.

-ESTAR MÉS NET QUE SANT PAULÍ
No tindre diners. També diem “Estar més net que Carracuca”.

-ESTAR MÉS GELAT QUE UN TITO

-ESTAR MÉS MAREJAT QUE UN ALLIOLI

-ESTAR MÉS SA QUE UN PEIX

-ESTAR MÉS VERD QUE UNA CEBA

-ESTAR FET UN ACXIAMO
“Acxiamo” és la versió local del “Ecce homo” bíblic. Significa estar malferit, arrapat i sangnós, com Jesús davant de Pilatos. “Es va enganxar en un fil d’aram i es va fer un acxiamo”.

-ESTAR FET UN MICAPÀ
Presentar un estat físic calamitós fins i tot de prostració, per malaltia o altres motius. El micapà (“cataplasma”) és una forma tòpica d’aplicar medicaments, actualment en desús.

-ESTAR FET POLS
Sentir-se desanimat, sense forces.

-ESTAR PANSIT
Com l’anterior, però amb un puntet afegit de melangia.

-ESTAR PARIT
Es diu d’una persona que et fa sentir bé, per ser de tracte simpàtic i posseir bones qualitats. També d’un fet que ens satisfà.

-FALTAR-LI UN REGÓ
Equivalent a “no estar acabat”, persona que es troba un escaló per davall de la intel·ligència que es considera normal. També diem “Faltar-li un bull”.

-FER CAP
Acudir, comparéixer. –“Vindreu? Tranquil. A les cinc farem cap allí”.

-FER COVETA
Posar les mans en barraqueta per a encendre un misto, etc.

-FER CREU I RATLLA
Donar per tancat un assumpte.

-FER EL “CERDO”
Es diu de qui és poc polit, malparlat, etc. En general, de qui té un comportament poc sociable.

-FER EL GOS
Es diu del malfainer, més inclinat a descansar que a treballar.

-FER FAENA
Treballar

-FER FIGA
Fallar les forces, perdre la coordinació d’alguna part del cos. –“Em van fer figa les cames i vaig estar a punt de caure un bac”.

-FER NASSOS
Posar cara d’enfadat; estar enfadat. –“La meua germana em pareix que em fa nassos”.-

-FER PUDENTINA
Fer pudor. –“Lleva eixes sabates d’ahí que fan pudentina”.

-FER UN NUC AL RABO
Es diu quan una cosa no serveix per a res.

-FER-SE LA PASTA AGRA
Quan se te’n passa el temps. –“Si no t’afanyes, se’t farà la pasta agra”.

-FER MAL
Sentir dolor. –“Tens mal de cap? Sí, em fa mal el cap”.

-FER RECAPTE
Segar amb la corbella el brossegam tendre per a alimentar el bestiar i altres animals domèstics (conills, etc.)

-FER (LES COSES) SENSE ESME
Ser atabalat, fer les coses irreflexivament. (Esme = trellat= senderi).

-JA VENEN DES DE LA VALL
Açò es deia quan es veia vindre una tormenta per la serra d’Espadà. La frase se completava amb “… farts de figues que rebenten”, en al·lusió als trons. També conec una altra versió en què el poble citat és la Vilavella.

-GOLA DE LLOP
Lloc completament negre i fosc. –“Quan es fa de nit, el terme pareix una gola de llop”.

-HAVER-HI/ TINDRE BONA SAÓ
Estar molt ocupat en alguna cosa.

-HOME, M’ENTRA?
Frase que deien els xiquets a la porta dels cines de Borriana, perquè algun major els entrara debades.

-JA L’HEM CAGAT, LLAURAOR!
Es vol expressar la certidumbre d’haver comés un error, d’haver-te equivocat.

-LLET VOLAORET
Expressa rebuig per alguna cosa que s’acaba d’oir.

-ME CAGUE EN LA MAR SERENA!
-És una altra versió de la més coneguda “… mar salada”.

-MENJAR MENYS QUE UN PARDALET

-MENJAR MÉS QUE UNA REVOLTA DE RIU

-NI XIXA NI LLIMONÀ
Es diu d’allò que resulta indefinit o insípid.

-NO HAVER-HI MANS
Equival a “No hi ha manera”. -“Mira que li ho tinc dit, però no hi ha mans!”

-NO TINDRE CAP NI CENTENER
Es diu d’una cosa o situació que es absurda. Equival a “No tindre cap ni peus”.

-NO TINDRE ESPENTA
Ser indolent, de carácter retret, sompo. “No li veig espenta. No aplegarà lluny”.

-NO TINDRE TRELLAT
Persona de poc enteniment, de poc senderi. També significa profit: –“No ha fet res de trellat en tota sa vida”.

-NO TINDRE CONEIXIMENT
Ser irreflexiu, imprudent. –“Com has pogut fer això? Pareix que no tingues coneiximent!”.

-NO VALDRE NI UN XAVO
Sentir-se abatut.

-PARAR LA CAMETA
Equival a “poner la zancadilla”, en castellà.

-PARÉIXER LA “DELICÀ” DE GANDIA
Ser “quisquillós”, susceptible, fins i tot “enclenque”.

-PARÉIXER FILL DE PARE TENDRE
Ser persona delicada i fràgil.

-PASSAR LA MÀ PER LA PARET
Vore frustrades les esperançes que es tenien.

-PEGAR LA TABARRA
Es diu de qui aplega a molestar a base de ser molt insistent.

-PEGAR/FOTRE UNA MANTINÀ
-Pegar una “punyà”, un colp de puny.

-PENSAR-S’HO
Ser vanidós. –“Mira a eixe! S’ho pensa poc!”.

-PERDRE EL SENDERI
Transtornar-se. També diem “Perdre la xaveta”. A Borriana sempre s’ha dit “senderi”, l’equivalent al seny dels catalans.

-PERDRE LA XAVETA
Vegeu la locució anterior.

-PIXAR ALT
Tindre l’autoestima alta, sentir-se per damunt dels altres.

-QUASI RES PORTA EL DIARI!
Exclamació a propòsit d’un fet que resulta sorprenent.

-QUEDAR-SE BAIX TAULA
Quedar-se sense menjar. –“Per aplegar tard, t’has quedat baix taula”.

-QUÈ T’HA PAREGUT, MORRUT?
Es diu quan es confirma un fet anunciat o esperat (en el sentit de “ja t’ho havia advertit”).També serveix per a recalcar alguna cosa sorprenent.

-QUI TÉ FAM SOMIA ROTLLOS
Expressa el voler i no poder.

-REGAR A MANTA
Modalitat de reg, per inundació. També significa “en abundància” –Cull les figues que vullgues que no te les acabaràs; n’hi ha a manta”.

-SANTA RITA DE CASSIA, QUE S’ESPIXORRA!
Esta exclamació i la següent me les ha indicades ma mare, i són de l’època dels seus iaios. Tenen el valor d’una interjecció, com ara quan diem La Mare de Déu!

-SANTA TECLA DE FUSTA QUE TÉ PIXERA!

-SENSE TO NI SO
Sense cap motiu raonable.

-SER ALT I PRIM COM FERMIN

-SER CENT I LA MARE
Ser moltíssima gent.

-SER COLLONUT / UDA
A més de dir-se de qui et cau bé, també té l’acepció de tossudesa. –“No conseguiràs convéncer-la; eixa tia és collonuda”.

-SER DE LA CORDA
Tindre afinitats, les mateixes o paregudes aficions.

-SER DE MATA MORTA
Persona a qui li falta energia o caràcter.

-SER DE SOCA-REL
S’aplica a la persona amb les característiques que són pròpies de la seua classe. –“Ser borrianenc de soca-rel”. Equival en castellá a “ser de pura cepa”.

-SER ENTRAVESSAT
Astut, maniobrer, poc de fiar.

-SER FAENA-FUIG
Es diu de qui és poc treballador.

-SER LA BUFA LA GAMBA
No servir per a res, no tindre cap valor. També, ser objecte de burla.

-SER MALCREGUT
Desobedient.

-SER MÉS ANIMAL QUE UN PONT

-SER MÉS BRUT QUE UN FORRELLAT DE PORQUERA

-SER MÉS BURRO QUE TACÓ

-SER MÉS COENT QUE UN ALL

-SER MÉS CLAR QUE L’AIGUA

-SER MÉS FELIÇ QUE EL GUERRA

-SER MÉS GOS QUE MANAT A FER

-SER MÉS LLARG QUE UN DIA SENSE PA

-SER MÉS LLUENT QUE UNA ESPASA

-SER MÉS RECTE QUE UN FIL

-SER QUATRE GATS
Ser poca gent.

-SER UN BORINOT
Persona de poca formalitat.

-SER UN CATXOTXES
Persona bondadosa, de bon carácter, que no s’enfada mai.

-SER UN VOLANTINER
Persona festera o de mala vida.

-SER UN SOMPO
Persona indolent, sense espenta.

-SÍ, DOS; DOS LI’N PENJEN AL GOS
Serveix per a subratllar emfàticament que n’hi ha dos d’alguna cosa.

-SI EN VOLS MÉS, PARA EL CABÀS
Quan u s’ha quedat satisfet després d’haver-li dit o fet alguna cosa a una altra persona, és quan té sentit esta frase. –“T’ha agradat? Doncs si en vols més, para el cabàs”.

-TANCAR AMB PANY I CLAU
Tancar de manera que no es puga entrar ni eixir. Equival al castellà “A cal y canto”.

-TINDRE ELS COLLONS A TIRES
Demostrar valor.

-TINDRE POCA ESPENTA
Tindre poca iniciativa.

-TINDRE UN PENSAMENT
Tindre una ocurrència, una idea. També, atrevir-se. –“Però, quin pensament has tingut?

-TINDRE POCA SUBSTÀNCIA
Es diu de qui és falt de personalitat, avorrit.

-TINDRE UN CUL COM UN CABÀS

-TIRAR DE VETA
Gastar molts diners.

-TIRAR FOC I FLAMA
Estar molt cabrejat. Referit a algú, significa criticar o parlar-ne malament

-TIRAR-S’HO TOT AL PAP
Ser un fartó. També, ser persona de recursos.

-TOCA LA FIGA I ARRANCA A CÓRRER!
Exclamació emfàtica que indica sorpresa o espant.

-VEGES SI LA CANSALÀ ÉS DE PATO
Es diu a propòsit d’algun fet sorprenent o desgraciat. Equivalent a “Veges quina castanya”, etc.

-VÉS A PONDRE OUS
O simplement “Vés a pondre”. És una forma de dir “deixa’m en pau” .

-VÉS-TE’N A PASTAR FANG
Equivalent a la locució anterior.

-XÈ, QUÈ BO!
Expressa benestar, satisfacció.