La profecia

Esta volta ha sigut sense avisar i per la porta falsa, o siga, per darrere, sense convocar la Junta del Clot. En l´anterior reunió, cel.lebrada el Pleistocé inferior, quan a l´empresa EEA se´ls va ocòrrer botar barquetes al Clot per a passetjar escolars i concejals –per cert, la idea no és gens original-, almenys es va convocar la Junta de Protecció del Clot per a demanar-li opinió. Aleshores, recorde perfectament que hi vaig expresar públicament les meues reticències, basant-me en falta d´informació sobre l´impacte ambiental de la pretesa activitat, però sobretot en una presumpció: el pijor d´aquella iniciativa era que s´encetava el meló. I com bé sap qui alguna volta haja refrescat els budells amb les dolces carns d´esta suculenta cucurbitàcia, deprés d´obert i tastat el meló, el procés ja no té marxa enrere. S´ha acomplit, per desgràcia, la meua profecia del “No return”.

Aquella volta, se´ns va prometre que allò no passaria de “la puntita nada más que soy doncella”, o siga, viatges restringits a escolars, i a un xicotet tram del Clot. Ara resulta que a uns eminents “mandataris” -el nom dels quals ometré-, imitant aquell famós contuberni de Munich però en més cutre, ens han clavat més barquetes, i més recorregut. Després de tot -hauran pensat- si els “valleros” s´ho ha montat de passetjar la gent en barca i traure-li una pasta a la cova de Sant Josep, per què nosaltres no podem fer-ho ací també? Ben pensat! Podriem, fins i tot, promocionar per al paratge un nom ben turístic que des d´ací els propose als mandarins locals: Clot Sa Playa.

Així que ja ho saben vostés. D´ara endavant, prèvia sol.licitud i pagament d´una quantitat que vol justificar la “sostenibilitat” política –que no pas ecològica!- del projecte, ja pot visitar el Clot en barqueta qui vullga, i no només un tram com ens havien promés: ara ja és tot l´Estany: de dalt a baix, per davant i per darrere. Ah! I amb les explicacions d´“experts” que, per suposat, ens justificaran la “sostenibilitat” del periple lacustre. I saben vostés en què no puc deixar de pensar? Que esta altra tallada de meló tampoc no serà la última! L´any que ve, com cal esperar que les passetjades mini-amazòniques tindran bona cosa d´èxit, haurem de seguir tallant més meló, o siga, més dies a la setmana, més gent, més barquetes, més explotació, més … sostenibilitat?. El sostenibilitzador que ho sostenibilitze, bon sostenibilitzador serà. Caldrà recordar-li a qui corresponga, que per al turisme també hi ha límits?

Es justifica el concejal Granell, perquè no sé qui li ha dit que “… ja era hora que es fera alguna cosa al Clot!”. Amic Joan: quan algun altre indocumentat o desmemoriat et diga això o qualsevol altra majaderia per l´estil, fes-li saber de part meua:

1- En temes de la natura, “NO FER”, és moltes voltes, la millor forma de “FER”.
2- En qualsevol cas, “NO FER” és reversible. “DESFER” o “MALFER” –per exemple, obrir un meló-, quasi mai ho és.
3- Alguns –no parle només per mi- ja fa molts anys que venim “fent” coses desinteressadament pel Clot. Inclús en temps més difícils, i enmig de la soletat i de la incomprensió, ja va haver qui no va dubtar en partir-se la cara pel Clot.
4- Alguns opinem que és preferible NO FER a fer les coses malament.

Per què és més important el que diu “la gent” que el que diu la Junta? Jo comprenc que per als polítics, la prioritat és guanyar les eleccions, i que cal tindre en compte l´opinió majoritària. Però vull recordar també, que cada volta en sóm més – a mi la gent també em diu coses- els que sentim enuig, estètic i moral, no només per la violació de la làmina d´aigua de l´Estany, sino per qui, com aquell que no sap vore en l´altre sexe més que un objecte carnal, no sap vore en el Clot altra cosa que un objecte d´explotació turística.