Dos pel preu d´u
Primera part: UNA REPARACIÓ
No vaig poder assistir l´altra nit a la nocturna i torremarinera presentació de l´estudi ornitològic censal realitzat per Joan Castany, que malauradament encara no he tingut oportunitat de llegir. Vinc a parlar del tema, perquè gràcies a la retransmissió diferida de Planavisió, he pogut seguir un trosset de l´event. Em van sorprendre molt les declaracions del regidor Juan Granell, que en ser entrevistat va afirmar més o menys que “abans d´açò –l´estudi en qüestió- no hi havia res”. O siga que segons el regidor, abans de Castany imperava l´Obscuritat dels temps del Big-Bang en el regne dels coneiximents ornitològics sobre el Clot.
L´afirmació és radicalment errònia, perquè l´any 1985 (són més de 20 anys), en el nº 6 de la col.lecció “Papers” patrocinada pel nostre Museu Arqueològic, es va publicar la “Fauna ornitológica del término de Burriana”, estudi de 110 pàgines realitzat per V. Collado Curiel i R. Pardo Gutiérrez. L´amic Rafa Pardo, a més d´excel.lent ornitòleg, vull recordar que també era aleshores professor a l´Institut Jaume I de Borriana.
En aquest estudi els seus autors donen 35 referències concretes d´aus avistades al Clot. I la llista no és més larga perquè les aus que consideren “comunes” al terme de Borriana –àmbit geogràfic de l´estudi- no les mencionen específicament d´aquest paratge.
Sense Memòria no hi ha Història. De què ens serveix als de Borriana pretendre ser capdavanters, si després no sabem o no ens enrecordem de reivindicar els nostres mèrits?
Segona part: ARRANCABROSSAM i CREMACANYARS : ELS ORIGENS.
Si algun lletraferit s´haguera preocupat de crear una mitologia local sobre els origens de Borriana, a l´estil del que va fer J. Pasqual Tirado, un dels nostres personatges mítics podria haver sigut perfectament ARRANCABROSSAM. No he vist cap poble més eficient que el nostre a l´hora de netejar les brosses de marges de carreteres, séquies i demés vials.
La guerra a les brosses la duem en la sang. Així que si els de Castelló tenen Tombatossals, Arrancapins i els Cavallers de la Conquesta, ací podriem tindre Arrancabrossam. Ho repetisc: és una obsessió genètica, qui sap si producte d´un “cromosoma burrianero”.
D´altra banda, i ho lamente per Sant Josep, un altre mític personatge no inventat encara, CREMACANYARS, podria ser l´autèntic antecedent dels fallers locals. Però eixa és una altra història. En qualsevol cas, Arrancabrossam i Cremacanyars hui tindrien la seua merescuda i gegantina estàtua a alguna de les rotondes de la nostra ciutat.
Moltíssimes vegades he tractat de fer-li el seguiment a una herba que ha tingut la mala sort de nàixer a la vora d´una carretera, fins que els supereficients brossegadors l´han feta desaparéixer abans d´espigar i florir, deixant-me amb un pam de nassos. D´haver sigut més decidit i ambiciós, ja hauria creat fa temps, sota l´auspici de la Mare de Déu dels Desemparats, l´Associació Borrianenca d´Amics de les Pobres Plantes, amb el lema “BORRIANA, PANÍS I MIMBRES”, o quelcom per l´estil.
Vinc a dir-ho, perquè ahir, de passeig pel Clot, em vaig trobar amb el que podeu apreciar a la segona fotografia. El tram d´arenes entre la passarel.la i la mar és cert que no forma part del paratge protegit, i que és responsabilitat d´un àmbit administratiu no local. Però el fet és que tenia localitzada allí una herba de les catalogades com a “vulnerable”, fins que una colla d´exterminéitors, descendents per línia directa d´Arrancabrossam –esta volta no han sigut els de l´empresa de manteniment del Clot- li han canviat l´estatus a la meua planteta, que ha passat de “vulnerable” a “extingida”. No voldria ser u dels banyistes que aquell matí prenia el sol sobre l´arena, perquè esta gent primer t´afaita, i després pregunta.
Senyors mandadaris locals: per què no són vostés també exemplars màquines d´eficiència en tants altres temes de gran calat? Pobretes herbetes!
