Una nova espècie

-Es crien unes rates com a conills que fan por.

La gent dels altres barris no els feia cas, ni tampoc el regidor responsable. Tothom pensava que es queixaven de vici, fins que un dia un biòleg del poble que estava preparant oposicions (vol romandre en l’anonimat) es va interessar, i aconseguí fer-ne unes fotografies molt aclaridores, aprofitant el poc de temps lliure que li deixava l’estudi del temari.

-Es passetgen pel riu “como Pedro por su casa”. Els gats han pegat a fugir, i el pijor del cas és que els rosegadors acabaran per enfilar-se per la murà, se n’eixiran i atacaran les persones.

L’esmentat naturalista local ha comprovat que, en efecte, els animals existeixen de veritat. I no només això: ha pogut determinar que són encara molt més grans que conills, però de dieta no carnívora, per la qual cosa la població pot estar tranquil•la. Amb tot, el més interessant és que no es tracta de rates —vegeu a les fotos com no tenen la cua llarga— sinó d’un hidrocoèrid, probablement una espècie de rosegador gegant que a Sud-Amèrica és anomenat capibara. Almenys eixa era la primera hipòtesi.

Perquè n’hi ha hagut més sorpreses: la morfologia de l’animal deixava vore unes divergències que els especialistas han pogut confirmar després: xicotetes però importants diferències en els ossos parasfenoides, pterigoides i opistòtic, i les seqüències d’ADN que s’han pogut comparar amb les del capibara típic (Hydrochoerus hydrochaeris), han deixat finalment ben clar que es tracta d’un nou gènere i d’una nova espècie per a la ciència. El descobriment, que deixà bocabadats els científics, s’ha dut amb molta discreció fins a hui.

La doctora Helena Capdevila Riera del departament de zoologia de vertebrats de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat de la Universitat de València, ha dirigit el projecte científic encarregat d’aquesta investigació. Finalment el nou gènere i la nova espècie s’han anomenat Merdivoragigas clavegueroides, tal i com s’ha publicat en el núm. de març d’enguany de la prestigiosa revista científica Science.

La doctora Capdevila (podeu vore-la fotografiada amb un magnífic ejemplar viu de Merdivoragigas) ha declarat que resulta insòlit que a les primeries del segle XXI encara poguera existir un nou gènere de mamífer rosegador desconegut, i més encara tractant-se d’un animal que viu a l’Europa mediterrània econòmicament desenvolupada.

En el món de la zoologia aquest descobriment ha suposat un terratrèmol. Un grup internacional de científics s’ha desplaçat a Borriana per a estudiar el cas. Procurant no alçar pols ni remolí, i amb la complicitat de les autoritats locals, s’han fet passar per membres d’una confraria anomenada “els Consuls de Nimes” —podeu comprovar-ho al periòdic digital—. En realitat la seua indumentària (de “caperucita roja”) resulta força cridanera, però és veu que pensaven fer cap ací per Carnestoltes i s’han retardat uns dies.

Segons ens ha explicat la doctora Capdevila, quan a Borriana es van construir els murs de protecció del riu Sec, les rates que hi havia al riu es van quedar aïllades de la població humana —el seu competidor i depredador natural—. Aquest aïllament, sumat a l’abundància i gran varietat de fems que hi ha al riu, va propiciar una evolució rapidíssima des de l’omnívor gènere Rattus al detritívor Merdivoragigas. Per tal que la gent ho comprenga, és quelcom semblant al que degué ocórrer-li a King-Kong —ha aclarit la Dra. Capdevila— només que el gran primat menjava de tot (això sí, sentia preferència per les “barbies” de cabells daurats i cos perfecte que li escudellaven els indígenes).

Jo-Lín, un restaurador xinés afincat al poble, s’ha atrevit a tastar la carn del rosegador, i ens confirma que és pareguda a la de la rata de sequiol, gastronòmicament (i biològica) ben diferent de la rata cabironera, i de la carn de gat. En paella no queda molt bé —ha confirmat Jo-Lín—, però lliga meravellosament amb les caragolades, millor com més carregades van de pebrereta coenta.

D’altra banda, l’ajuntament vol enregistrar la propietat d’aquesta nova espècie a efectes d’explotació turística, i promocionar-la com a animal de companyia. (“Ben mirat, pareix un porquet del Vietnam”, ha dit l’alcalde). De moment s’han proposat com a possibles noms vulgars “Blaieta”, “Porkybur” o “Femengul”, i fins i tot s’ha pensat a substituir una de les tres corones de la senyera del poble per la seua silueta. Al capdavall, de la campanya publicitària se n’encarregaran els mateixos de Burriana Bonica.