Les misterioses cutimanyes

Poques persones les han vistes, però més pocs encara ens hem lliurat de les seues picadures estiuenques, capaces d’arruïnar-nos un dia de platja i de fer-nos fugir de l’aigua amb les cames o els braços plens de favons, més coents que un all. Sempre s’ha dit i ho sabem de tota la vida que es tracta de meduses, però si exceptuem uns fils transparents i urticants no sempre visibles que se’ns queden apegats a la pell després d’una picadura, per més que busques el culpable amb la vista no hi trobes ni rastre. Per acabar de fer-ho rar, resulta que la paraula valenciana cutimanya no és normativa, i a l’Alcover Moll, amb eixe nom (“cotimanya”) només trobem referència a un rar insecte aquàtic que viu al delta de l’Ebre. En definitiva, què redell és una cutimanya? Tractaré de desvetlar el misteri.

Les cutimanyes, en efecte, tenen nom, són meduses de l’especie Carybdea marsupialis. En castellà es diuen avispas de mar, i en català normatiu vespes de mar. És una espècie mediterrània molt freqüent a les nostres platges, i probablement una de les més urticants, si no és la més de totes, exceptuant la “carabela portuguesa”, espècie atlàntica que es va avistar enguany a la Comunitat Valenciana, no sé si també a Borriana. Va sent hora que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplegue la nostra denominació “cutimanya” i li estenga la corresponent partida de naiximent al diccionari. Per què resulta pràcticament invisible la cutimanya?: es tracta d’un animal hialí i transparent que passa desapercebut durant el dia, a qui li agrada, a més, nadar arran de l’arena, i per això les picadures es produeixen principalment del melic cap a baix. Si la mar està revolta, els tentacles filamentosos de la Carybdea es poden trencar i es queden surant a la deriva per la mar, encara que no per això perden el seu poder urticant i encara ens poden pegar una dolorosa trallà de verí. Per a obtindre fotografies de Carybdea marsupialis, els fotògrafs tenen que fer-les de nit (vegeu foto 1).

D’altra banda, l’insecte dels arrossars que es diu en català “cotimanya” és el Naucoris maculatus (Foto 2), res a vore amb la medusa des del punt de vista zoològic. Com a Borriana hi ha marjals i fins i tot s’ha cultivat l’arròs, podriem especular que Naucoris, al capdavall un altre bitxo que pica però d’aigua dolça, deixara com un axiamo les cames dels nostres avantpassats quan treballaven als camps d’arròs borrianencs, i que per extensió li van dir també cotimanya a l’invisible medusa depredadora de la mar. Passa de cotomanya a cutimanya és cosa de l’evolució del llenguatge. I com la moda dels banys estiuencs a la platja ha vingut anys després, tot quadra.