El misteri de la figuera australiana

A diferència de la totèmica i alimentícia figuera (Ficus carica), els seus congèneres, els Ficus tropicals, ens inspiren una vaga sensació de perillosa animalitat. Fins i tot a alguns d’estos arbres se’ls qualifica de “figueres estranguladores” (vegeu-ne l’article “Els Clotiborrocos i el Landoctopus” (7-XII-07). Tothom sap que la domèstica figuera és un símbol de femineïtat, però què hi ha dels altres Ficus ?

Una prova d’eixa presumpta animalitat la trobem en el Ficus del Pla (Ficus macrophylla Desf. ex Pers.) magnífic arbre originari de Queensland  (NE d’Austràlia) del qual sóc un vell admirador (és clar que no com ara està, mutilat i cagat). De fet ja li vaig dedicar el primer d’una llarga sèrie d’articles sobre els arbres dels jardins de Borriana (publicat l’any 1984 —Pleistocé inferior— al BIM “El Pla”). La cosa és que he descobert que aquest Ficus està manifestant una estranya i sensual forma de vitalitat. L’altre dia quan vaig passar per allí, vos jure que encara no tenia… eixa cosa fàl•lica que li he vist hui penjant, i que m’he apressat a fotografiar per a vosaltres.

Mentre li treia la foto he hagut de suportar les pallasades i el sarcasme d’uns graciosets que passaven per allí:

 -Xè, tu, no sabiem que RR volia dir Roberto Rey (en al•lusió al cantant de Borriana amb eixe cognom artístic).

Hi havia també dos dones majors que s’havien parat davant de l’arbre, al que no li desenganxaven l’ull:

-Jo, xica, si manaren els socialistes ho comprendria. Es comença per impartir a les escoles Educació per a la Ciutadania, i s’acaba per tolerar esta indecència en plena  plaça pública! Lo que no puc comprendre és com els del PP no agarren un serrutx i acaben amb açò immediatament!

-Però Sunsioneta, què vols que facen? Que tallen l’arbre per la soca? No sabries com encertar-ho, ja que si només guillotinen eixe “trocet” igual va i els col•lectius “gays” de la província acaben per enemistar-se amb el PP.

-I jo què sé, Lolín! A mi tampoc no m’agradaria vore la plaça tan pelà, ni que me’l desgraciaren …O siga … Volia dir que …Xica!  Mira, millor callar i més val no dir ni piu! (Ui, perdona’m! Volia dir ni “pio”, clar…)

En aquest punt vaig desconnectar de la intrascendent conversa a la qual no havia estat convidat, i em vaig quedar pensatiu. Moltes vegades he hagut d’explicar als alumnes el tema de la sexualitat en les plantes, però … açò és ben diferent! El que li penja al Ficus és la prova definitiva que estem davant d’un fenòmen paranimal o paravegetal encara no descrit als llibres. En realitat es tracta d’un atribut més propi d’un bou mihura, del mític Batiste El Negre, o per què no dir-ho, de l’envejat rei del porno espanyol Nacho Vidal. (Potser caldria  proposar un canvi nomenclatural, i que aquesta espècie passe a dir-se d’ara endavant Ficus vidalis, en homenatge a eixa glòria i portent de la hispanitat!).

Li he comentat l’assumpte al meu amic Vicent Tico, que és veterinari, i m’ha dit que l’altre dia va vore una colla de xiquetes pasqueres “en la flor de la vida” (sic), guimbant  i recolzades en el tronc de l’arbre mentre xarraven i reien. En opinió de Vicent Tico, els Ficus no són “de pedra” i això explicaria el bony que li ha eixit, justament al creuer de l’arbre, ni més a dalt ni més a baix.
 
 -Vicent, això només li passaria pel cap a un pervertit! Estem parlant d’una planta, i eixa reacció que dius seria la pròpia d’un animal de sang calenta, d’un “bollero” com tu!  I saps què? Que no m’estranyaria gens que t’hagueres disfressat de Ficus per vore si pescaves alguna … cosa! A més, estem parlant de quelcom paregut a una verga equina —però semiflàccida— i no d’una simple protuberància.

M’he estat calfant la tòtina fins haver trobat finalment una lògica-explicació-biològica per al cas. Des de fa uns anys, aquest pobre arbre s’ha convertit en el cagatori de les bandades de pardals de mija província. Les autoritats, després d’haver descartat tallar-lo i de comprovar com les mascletades i els boletons no fan fugir definitivament les aus, han decidit capolar i mutilar l’arbre salvajement, suprimir brancam i fullam per tal de fer-los la vida menys acollidora als pardals. Però ni així han aconseguit evitar que la base de la copa de l’arbre esdevinga una pista de patinar … de guano!

I és ací on, en la meua opinió, hauria entrat en acció la mare Natura. Com plou poc i aquesta espècie no pot renovar anualment les fulles cagades (és de fulla perenne), al capdavall se li han unflat els ous al Ficus! El pobre arbre tracta d’adaptarse al seu trist destí (mutilat i cagat) fent pudor a testosterona, la hormona masculina que impregna els caçadors d’escopeta. Així, mesclant un fort olor testicular a depredador de pardals amb el de la pòlvora dels coets, potser que els animalets s’espanten i fugen. La mànega que li penja seria una conseqüència d’eixe desordre hormonal, externament visible però sense funció copulatòria.

“Moraleja”: cal deixar-li fer a la natura, i demane, per tant, comprensió a les autoritats! Mentrestant, sempre es pot dir als de l’exèrcit de salvació (els que sempre tenen amanides les estisores i el serrutx de castrar porcs) que no patisquen, que el penjoll de la foto és una simple arrel aèria, un futur reforçament del tronc. Ja sabem que la gent s’ho creu tot.