L´himne dels brossegadors

La regiduria de medi ambient de Borriana, té contratada una empresa de jardineria que s´encarrega de “netejar” el Clot de “malea”, i que des d´un principi ha despertat moltes reticències per la meua part (les cometes són meues).
Caldrà recordar per enèsima volta a qui corresponga, que el Clot no és un jardí, i que per tant hauria de planificar-se correctament què, com i quan actuar. Hauria d´haver algú “amb criteri” que dirigisca a peu d´obra eixes actuacions, i per damunt de tot, els treballadors que se n´encarreguen haurien de rebre una formació específica, un(s) curset(s) de capacitació professional especialitzat, on aprengueren que les “males herbes”, malgrat el nom condemnatori, ni han comés cap crim ni són moralment reprobables. I que no es mereixen tan frívolament la pena capital de l´estisora ni la guillotina motoritzada de segar gespa. I que a alguns -legislació vigent inclosa-, fins i tot ens pareixen interessants.

És el cas que enguany estic fent un estudi botànic al paratge, i que vaig haver de pactar amb el regidor i amb estos simpàtics xavals –espere que no se´m tufen- un aplaçament de la pena capital per al brossam del Clot. O siga, que no tocarien res fins que jo acabara el que duc entre mans. Però es veu que, igual que aquells pistolers del Far West que tenien el “gatillo fácil” (el “minino solt”, je, je), estos xavals tenen la maquineta de segar “fàcil”, i la fumigadora i l´estisora de podar sempre a punt. Són com els perruquers de la mili: esquiladors, però no de tòtines milicianes, sino del Clot.
Realment van acomplir el pacte durant unes setmanes, però es veu que no van poder resistir molt de temps la inactivitat, i un bon dia –eren vespres de pasqua- em trobe que m´havien segat l´explanada de la Torre, i un altre dia un canyar, i després els marges del camí, etc, etc. No fa molt em vaig trobar una planta molt rara, que per dos dies de diferència els xavals no van massacrar de miracle. Hui ja no hi és, per més que esta volta vaig tindre sort perquè vaig arribar jo primer.
Però despús ahir, estava fent el seguiment d´unes herbes, i … Alabat siga Déu! Han deixat l´explanada de dalt com un estadi de futbol! L´exquisida biodiversitat vegetal d´un prat primaveral, esdevinguda en recapte per als conills! Es veu que al poble no hi ha altres llocs on desduir-se, que l´ajuntament es preocupa més pels “domingueros” que pels estudiosos de la natura, i que en un esforç per incentivar la natalitat, també s´ocupa de fer-los les coses fàcils a les parelletes d´enamorats que aparquen allí els seus recalfons. A mí, unes herbes a vora camí no me molesten, però sí, les … diguem-ne sucoses, mostoses, i no-biodegradables coses que el “pueblo llano” es deixa sovint tirat per allí.
En fi, tornem als jardiners, que es deuen creure que no m´entere. I no vull fer mala sang. Però perquè tampoc es pensen que sóc boquimoll, que sàpien una cosa: tinc un espieta. I m´ha dit que l´altre dia, mentre segàven brossa, va sentir que cantussejaven una cançò de moda, però amb una lletra sospitosa, que el meu “xivato” em va apuntar per a vostés:

 

OPÀ, EL CLÓ VIÁ PELÁ
VI A DEJÁLO,
TOÓ BIEN PULIDILLOOOO…..

OPÀ, EL CLÓ VIÁ SEGÁ
TOÁS SUS ORILLAS
COMO UN JARDINSILLOOOO…

OPÀ, EL CLÓ VIÁ EMBALSAMÁ
I VI A HASÉ SOPAS
CON SUS PESCAÍLLOOOOS .....
................

YO TE AYÚO A PODÁ
TE AYÚO A QUEMÁ ER CAÑÁ
TE AYÚO A LO QUE HAGA FARTA
TE AYÚO A PLANCHÁ EL CLÓOOOO …

PERO QUE SEPAS QUE, OPÁ,
EL CLÓ VIÁ ARREGLÁ
VIÁ ECHAR LAS POLLAS
Y LOS PAJARILLOOOOS……

Nota: en arribar a este punt, l´espia fou descobert i se n´hagué d´anar fugit a Amèrica Llatina, la qual cosa li haurà servit per a repassar el llatí que duia pendent del curs anterior.
R. Roselló