Un escut misteriós

-Fixa’t en eixe escut de Borriana: és raríssim. Jo només l’havia vist abans, pintat en un dels murs de la nostra església de El Salvador, sobre una vidriera simulada.

Era una vesprada grauera d’agost, i visitàvem la que fou casa del bisbe Juan Bautista Luis Pérez, (una de les dos que queden al Grau amb la tradicional balconà de fusta), vivenda en primera planta que encara conserva intactes el perfum i l’atmosfera de la Borriana marinera de principis del segle XX. És una casa on el rellotge de la història s’ha aturat però no la vida, hui propietat de la família Morro-Peña, veïns d’Onda però burrianeros com qui més, que han invertit diners i bon criteri per a aconseguir conservar-la en un difícil equilibri entre residència d’estiueg d’ús particular, i autèntic museu dedicat a reverenciar i exaltar la memòria de l’il•lustre prelat borrianenc.

En una de les estàncies de la casa, emmarcat i penjat de la paret, lluïx el títol de Fill Predilecte de Borriana atorgat al bisbe pel nostre Magnífic el 23 de febrer (uufff!) de 1928, amb data d’impressió de 29 d’abril de 1928. Enquadrat en la part superior de l’orla rectangular del document, és on apareix l’escut que havia despertat la curiositat del meu amic Vicent F., i que hem fotografiat per als lectors:

Tretze anys enrere, en la portada del llibret que es va editar el 29 de juny de 1915 per a commemorar la consagració episcopal de monsenyor Luis Pérez, també apareixia representat junt amb l’escut espiscopal l’esotèric escut municipal de què ens ocupem, amb falta d’ortografia inclosa (“costitucional (sic)”):

El “misterios escut”, com l’hem anomenat, és una representació al•legòrica de la nostra ciutat, emmarcada en un oval amb l’antic escut quatribarrat en posició central, en la part inferior del qual apareix un troç de muralla entre dos torres, a més de les tres corones no alineades a la part de dalt, la superior travessada per l’asta d’una bandera de filiació irreconeixible (vegeu les corresponents figures).

Tots aquestos elements citats són més o menys fàcils d’interpretar i de rastrejar des d’un punt de vista historiogràfic. Però hi ha dos detalls intrigants: la muralla es representa fracturada, enderrocada. I d’altra banda, la part inferior de la composició està constituïda per aigua més bé encrespada, amb ones evidents. Què signifiquen aquestes simbologies? Quina és la seua procedència?

L’especialista Pere Maria Orts, en el seu documentat treball “El escudo y la bandera de Burriana ” (vegeu “Burriana en su Historia”, volum II, pàgs. 111-130, 1991) ja es fa ressò de l’existència d’aquesta “interpretación heráldica de la villa (sic)” en base a la pintura mural del Salvador del segle XIX a què es referia Vicent F., a més d’unes talles de fusta existents al cadiratge de la parroquia. Però Orts es limita a fer-ne una descripció i datar-la, deixant-nos amb la mèl en la boca perquè no aclarix quins són els orígens i significat d’aquesta representació. D’altra banda, aquesta atípica heràldica és innegable que ha sigut utilitzada de manera oficial (com ara el pergamí de Fill Predilecte que va impresionar l’amic Vicent F.), tot i que amb curt recorregut històric en comparació a l’escut oficial.

Orts ens explica que abans de 1348, any en què el rei Pere II ens atorgà a la vila el privilegi d’afegir a nostra senyera municipal tres corones alineades sobre camp blau, els de Borriana lluíem un senzill escut quatribarrat. Fins que en algun moment imprecís del segle XV, algun manegueta va decidir transferir les corones a l’escut d’on, a més, van desaparéixer les barres, quedant finalment amb les tres corones no alineades sobre camp blau (versió que ja conegué Rafael Martí de Viciana), en definitiva el que és nostre escut oficial des de 1972.

Però tornem a l’escut misteriós i a algunes preguntes que ens suscita. És la versió mural del Salvador la primera i més antiga versió d’aquest escut? Cap la possibilitat que es tracte d’una lliure creació d’algún artista anònim deslligada de tota verosimilitud històrica? Acàs l’escletxa o fractura de la muralla podria representar la conquesta de Borriana? L’aigua que hi figura és el fossat exterior de la muralla, o és una representació simbòlica de la mar, o poguera ser d’una riuada?

Podriem seguir especulant i alimentant la caldera de la fantasia. Des que aparegueren en el panorama literari i cinematogràfic “booms” com ara El nombre de la rosa i la sèrie d’Indiana Jones, han proliferat en les nostres vides els Codi da Vinci, Les Croades i el Senyor dels Anells, han ressuscitat els templaris i altres ordens medievals més o menys secretes, ingeniosos jeroglífics que ocultaven el secret de Carlemany i del tresor dels Nibelungs, o de la tomba de Jesucrist, etc. Després de tot, si el Sant Grial el tenim a la Catedral de València, per què no pensar que l’escut misteriós és un missatge en clau icònico-masònica que un desconegut avantpassat borrianenc de Harry Potter ens ha enviat a través del temps fins al present, esperant que algun providencial gurú modern el desxifre? Hauré de parlar amb Vicent F., potser l’únic que en sàpia alguna cosa.