elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Roberto Roselló
Parotets i Xuplamel·los - RSS

Un Bon Emplaçament

    Un escrit meu publicat en esta mateixa secció del periòdic sobre l´experiència quasi mística que vaig tindre al Clot amb una criatura extraterrenal, es veu que ha tingut un cert ressò. Resulta que al regidor de medi ambient Joan Granell, el va parar no fa molt pel carrer una respectable senyora major, de missa i davantal, amiga de la família de tota la vida, que el va mamprendre:

    -Xè, no sabia jo tu també que eres d´eixa classe de gent… Com pots permetre que una xica mig nueta es passetje pel Clot com si no res? Veges tu! I jo que creia que eres un bon xiquet…!

    Tractant d´aguantar-se les ganes de riure, i d´explicar-li que tot era una broma producte de la imaginació d´un lletraferit pertorbat, els intents de Granell van fracassar. Finalment, la bona senyora, no gens convençuda, se´n va anar marmolant una oració a Sant Judes, tot i desitjant-nos unes llarges i merescudes vacances al purgatori.

    M´ho comptava Juan Granell per telèfon, sense parar de riure. I clar, així les coses, qualsevol intentava desenganyar-lo, fer-li vore que jo NO m´havia inventat res i que és ben cert que la nimfa de la samarreta existeix!!

    ClotEl passat dilluns, passetjant pel Clot em vaig trobar una prova: un estrany i sospitós muntó de roba de colors (vegeu la foto). Per uns moments vaig tindre la convicció que havia trobat les despulles d´un crim passional. Però no. Aquell era l´intim amagatall on la xicona es llevava la roba abans de fer “streaking” pel Clot (no pense desvetlar on és, perquè no m´ho perdonaria mai). Però…

    ClotEn eixir des de l´espessura forestal –on havia fet la troballa- a l´explanada antigament anomenada “Clot de Cagabarques” (N. Mesado dixit), em veig plantades un parell de lluentes cabines, i no precisament telefòniques, sinó més bé relacionades amb part de la literalitat del topònim adés referit: la que parla de l´acte fisiològic de la defecació. Podrien haver-ho deixat allí en visita de rampa i fuig uns marcians? Casualitat també que l´explanada siga justament un meandre –no es pot dir “pixandre”- del riu? La seua harmonia i integració amb l´entorn forestal era tan admirable com es pot apreciar en la fotografia. D´ara endavant, l´explanada hauria d´anomenar-se “Meandre de Cagacabines”.

    Finalment tinc una altra explicació per al misteri. M´han xivat que a algun d´eixos ideòlegs que els ajuntaments tenen en nòmina, se li ha passat pel cap que este seria un magnífic emplaçament per a plantar un mercadet ambulant alternatiu. Probablement tant l´escampada de roba com les cabines “desfogatòries” són una maquinació, un globus-sonda per a anar provant el toll de la resposta ciutadana davant d´una idea tan extravagant com aquesta. Per la meua part vull proposar un nom: “Mercadet de Cagaparatges”.

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    Pujar