Carrasquetes i Columbretes
Darrerament visite amb freqüència el Clot, i em resultaria fàcil detallar un llarg catàleg d´agressions mediambientals que patix, tot i que ara, donat que estem davant d´un paratge amb un grau de protecció legal específic, moltes d´eixes agressions podrien qualificar-se de delictives i es podria actuar fàcilment contra els infractors: pescadors de canya descarats, mataors de patos i demés fauna salvatge, aigües residuals que aboquen al Clot per l´Ull de la Vila, adolescents fent horribles sorolls amb les motos que no es tolerarien ni en el medi urbà, impresentables que aboquen fems que després no es recullen, agricultors que cremen llenya dins del paratge o tiren herbicida impunement, etc.
Malhauradament el catàleg d´agressions és llarg, i tirem en falta l´existència d´una vigilància més escrupolosa, continuada i eficient per part dels guardes rurals, que haurien de decidir-se a aplicar un escarment exemplar i sense complexos, a tants impresentables que venen actuant amb intolerable impunitat.
Però el que jo vull denunciar ací és un altre tipus d´agressió, que no només passa desapercebut, sino que inclús té el beneplàcit i la simpatia de la gent i de les autoritats. El fet és que alguns es creuen que el Clot és un jardí o la prolongació de l´alcrieta, i els pareix d´allò més innocent i normal plantar el que els ve de gana. Per culpa d´estes activitats, han entrat al Clot una sèrie de plantes agresives, que fins i tot desplaçen i impedixen la regeneració de la vegetació autòctona.
El passat 7 de febrer, un grup escolar del col.legi Illes Columbretes van fer una plantació de carrasquetes i altres arbres a l´explanada del Clot. Diu el butlletí EL PLA, que “ajudats per tècnics i monitors de l´Ajuntament” (sic). De quina classe de “tècnics” estem parlant? És una barbaritat plantar en el llit d´inundació del Clot, arbres propis d´una vegetació forestal de Quercetea ilicis que no s´hi correspon amb eixe ecotop. Les carrasques que hi ha a prop i que es van plantar l´any 1985, estan dalt del marge, a més de tres metres de l´aigua. Per tant, no és el mateix cas. I el gal.ler de l´explanada, hui tampoc no l´hauria ubicat allí.
En el jardí de sa casa u pot plantar el que vullga i on vullga. Però, senyors, el Clot ja no és un parc recreatiu municipal ni un jardí, i les quercínies de fulla perenne –tampoc les marcescents- , a l´explanada, senzillament “NO TOQUEN”. Malament educarem els nostres alumnes en “el respecte al medi ambient”(sic), si no començem nosaltres, primer que ningú, per assessorar-nos sobre el tema. Aconsellem a qui vullga fer este tipus d´activitats, que s´informe adequadament, o millor, que se´n vaja a l´Arenal o a la muntanyeta de Sant Antoni , o a qualsevol altre indret que no siga un paratge protegit pels seus valors naturals, a plantar totes les carrasquetes que vullga.
Roberto Roselló Gimeno
