La cara oculta de la lluna

En estos dies d’espases en alt i d’escaramusses electorals, els potencials clients dels aspirants a l’alcaldia del nostre poble —o siga vosté, jo, aquell, etc.— acabem un poc farts de tanta faràndula electoral. Principalment perquè és com vore una pel•lícula de l’oeste —fluixeta— per enèsima volta, perquè no som imbècils i ja hem tingut quatre anys per a decidir el vot, i perquè pensem que eixos diners ben bé podrien servir a altres finalitats polítiques més pràctiques.

Però és la festa de la democràcia, i cal rebre-la amb sentit de l’humor i distanciament. Precisament per això, i donat que la majoria dels candidats són amics o coneguts, crec que no es molestaran si, en pura reciprocitat, els gaste una broma: al capdavall serà com eixir en la falla, una falla de paper en què les escenes són fotos de la campanya electoral publicades en estos dies als mitjans. Només que … hi he descobert alguna frase, intenció o pensament ocult, més enllà de les aparençes ... i fins i tot de l’absència!.

	Mentre dos il•lustres convidats estàn mirant de reull l’aquari del restaurant on s’exhibixen llagostes vives —estan decidits a fotre-se-les de segon plat—, Mercedes acaba d'enrecordar-se que s'ha deixat oblidada la billetera en un altre bolso en eixir de casa. En qualsevol cas, té ben clar que no pensa rentar-li els plats a ningú.
	En ple mitin, Josep Miquel patix un dolorós còlic provocat per gassos intestinals. Amb actitud espartana digna d’elogi, tracta de somriure per tal de dissimular el mal tràngol que està passant.
	Destacades personalitats del PP local i provincial, assajant uns passos del famós Sirtaki, que —segons diuen— tenen previst ballar la mateixa nit de les eleccions. (Fonts consultades ens han assegurat que tot forma part d’una estrategia per a desmoralitzar els adversaris polítics).
	Açò és el que en realitat està dient l’Aguilera: “ … si vos torne a pillar xarrant mentre jo m’estic ací esforçant a preparar el primer mitin, la pròxima volta no tindré tantes contemplacions i vos fotré de cara a la paret!”
	Després d’haver rebujat amablement l’oferiment dels servicis de l’estilista de Isabel Escudero, és ara Jordi Sevilla qui també intenta convéncer Monferrer que es deixe aconsellar pel seu perruquer. Al fons, el candidat Roberto Jorge, amb el pernil que li ha tocat en la rifa del mitin del partit.
	José Ramón Calpe agraeix als iaios la invitació que li han brindat, però els explica que per raons polítiques, no creu convenient anar al casino a jugar amb ells cada dissabte una partideta de dominó.
	Ramón asegura que s’havia deixat el rellotge damunt de la taula, i que no pot haver-li desaparegut tan fàcilment. Un assistent tracta d’explicar-li que ell no ha vist res ni ha tingut res a vore.
	El que realment està dient Calpe a Granell: “… no t’enfades, Juan, pero espere no haver de discutir més amb tu sobre este tema en públic. Serà el Madrid qui guanye la lliga, i no vull que se’n parle més!
	Què estarà pensant Tornador …?   “Reconec que el Sr. González Lizondo era un fora de sèrie, i que José Ramón Calpe potser que tinga  més prestigi personal que jo … però francament, és indiscutible que a mi em senta molt millor l’americana que a tots dos”.
	Incapaços de trobar una simple fotografia del candidat Cristian Veses —deu d’haver batut un record Guinness d’absència d’imatge en un candidat a eleccions—, hem optat per esta bella composició fotogràfica, que potser expresse amb claredat els seus pensaments i anhels polítics més profunds.