Borriana, localitat clàssica

Sabran vostés que el descobriment d’una nova espècie d’animal o  planta sol anar  acompanyat de la corresponent publicació en alguna de les revistes especialitzades que existeixen per a tal propòsit. Aleshores eixe article científic és com una partida de naixement oficial, en el qual no poden faltar, a més de detallades descripcions de l’hàbitat i de l’espècie, d’una proposta de nom, etc., la indicació precisa de la localitat on han sigut trobats els exemplars que han servit de model a la seua descripció. Eixa localitat (“loco classico” en llatí) és important per als naturalistes perquè els individus que hi viuen són els representants oficials d’eixa nova espècie.

Aquest no és un esdeveniment gens corrent. No tothom pot presumir del legítim orgull que al seu poble s’haja descobert alguna novetat botànica o zoològica desconeguda fins a eixe moment per la ciència. En certa forma és lògic vanagloriar-se’n, perquè per més que siga d’àmbit geogràfic reduït, (allò que qualifiquem com a endemisme), la nova espècie tindrà un valor planetari i global.

El fet és que gràcies al recent descobriment d’una nova espècie de mol·lusc marí trobada davant de la nostra costa (una fotografia del qual podeu vore ací davall, Fig. 1), els de Borriana tindrem un motiu més per a exercir la fanfàrria. En efecte, un mol·lusc mediterrani fins ara desconegut i descobert a Borriana, ha vingut a enriquir l’elenc zoològic que existia d’aquesta classe d’animals, per cert ben poc estudiats dins de l’àmbit científic.

Els mol·luscs són eixos invertebrats de cos moll no anellat, en llur majoria amb una conquilla protectora (exceptuant, p.e., els pops), i dels quals n’hi ha tres classes ben conegudes, tant per llur abundància com per raons gastronòmiques: cargols (gasteròpodes), petxinetes i petxinots (pel·lecípodes o bivalves), i els pops, calamars i sèpies (cefalòpodes). Però n’hi ha més classes de mol·luscs i a una d’elles, anomenada escafòpodes, pertany el nou descobriment, Antalis caprottii.

En castellà els escafòpodes es diuen “colmillos de mar” per tindre forma d’ullal d’elefant en miniatura. Són animals que viuen mig soterrats als fons marins molls més o menys arenosos, i s’alimenten per filtració. L’hivern 1987-88 potser recorden que s’estava dragant el port de Borriana. Els sediments arenosos en forma d’efímera platjeta, s’abocaven i acumulaven al peu de l’escollera de ponent, en la zona coneguda com Los Arcos, que un servidor visitava de tant en tant per a buscar i arreplegar els tresors submarins que l’atzar i la draga tingueren a bé bombejar a la superfície. M’he permés mostrar-vos una foto (Fig. 3) on he reunit exemplars de diverses espècies d’escafòpodes (l’espècie nova no hi és) trobades aquells dies, i per tant procedents del port de Borriana (núms.1, 2, 3) perquè vegeu l’aspecte que tenen. Els exemplars 4, 5 i 6 procedeixen de  l’Indopacífic, una de les regions amb més biodiversitat malacològica.

Devem el descobriment als investigadors Alberto Martínez-Ortí, i a L. Cádiz. Al primer tinc el gust de conéixer-lo personalment, perquè fa uns quants anys vam ser companys a l’Institut Jaume I, on Alberto vingué a fer una curta substitució d’un o dos mesos, si no recorde malament. Si algú dels seus alumnes d’aleshores aplega a llegir aquest article, el reconeixerà de seguida per la foto de dalt, amb bata blanca (Fig. 2).

En els darrers anys Alberto i altres col·legues li han donat un bon impuls als estudis de fauna malacològica en terres valencianes, on han descobert diverses espècies de molluscs, molts dels quals són endèmics i tenen per localitat clássica i única la província de Castelló. Per concretar un poc, citaré un caragolet terrestre de la valenciana serra Calderona (Xerocrassa gloriae), i altres que viuen en coves i aigües dolces, molts d’ells a Sueras (serra d’Espadà) i també a Cabanes: Bythiospeum gloriae, Sardopaladilhia marianae, S. buccina, S. distorta, S. subdistorta, etc.

Pel que respecta al terme de Borriana, la nova espècie marina s’ha batejat Antalis caprottii, en honor al Dr. Erminio Caprotti, especialista en aquesta classe de mol·luscs marins. Si veeu la foto 1, comprovareu que Antalis caprottii és ben poca cosa (uns 2 cm), tot i que des del punt de vista científic la seua importància és superior. De les 14 espècies d’escafòpodes que viuen al nostre litoral mediterrani, se n’han trobat 8 a la Comunitat Valenciana, dos de les quals són exclusives (endèmiques). I pel que fa a Antalium caprottii, els investigadors encara només n’han trobat … dos exemplars!! davant de la costa de Borriana, realitzant dragats entre els 5 i 20 metres de profunditat. Que no es facen massa il·lusions, per tant, els col·leccionistes!

En la desgraciada realitat actual que ens toca viure, aquesta és una bona notícia, perquè indica que els nostres ecosistemes marins mediterranis encara bullen de vida. Una vida que ens és, en part, desconeguda (això resulta estimulant), i que encara estem a temps d’investigar i custodiar. Però també és una notícia inquietant perquè posa de manifest de forma metafòrica un drama existencial quotidià que afecta les relacions humanes: no poques voltes, allò més desconegut és el que tenim més a prop.

----------------------------------------------------------------------------------------------------

Nota: Per a més detalls podeu buscar l’article “Living scaphopods from de Valencian coast (E Spain) and description of Antalis caprottii n. sp. (Dentalidae)”, signat, com ja hem dit, per A. Martínez-Ortí i L. Cádiz, en la revista Animal Biodiversity and Conservation, Any 2012, Vol. 35, núm. 1, del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona.