Borriana: Galana, sobirana, de la plana, .. i ara bonica!

Permeteu-me que vos relate una historieta humorística que el meu iaio Pere sabia contar amb molta gràcia.

Açò era un sagristà “borrachín”, que es va gastar en la taverna uns diners que el rector de la parròquia havia recaptat i li havia confiat, en encomanar-li que comprara una nova indumentària per a l’Ecce-homo de l’altar de l’església, una obra d’art de la imagineria religiosa. Amb els quatre xavos que li van sobrar, el sagristà encara pogué comprar una disfressa de torero de segona mà. Impulsat pel temor a la bronca i pels vapors etílics i aprofitant la foscor de la nit, li va embotir clandestinament aquell vestit al Crist de l’altar, que si no tenia prou amb l’escarni de la corona d’espines i la flagel.lació, encara hagué de suportar anar vestit “de llumetes”.

El dia de la inauguració, l’Ecce-homo esperava que el sagristà deixara caure el llençol que el cobria, aprofitant el sermó inaugural del rector que, naturalment, no sabia res d’allò. Amb l’església plena de parroquians i d’autoritats locals i provincials (tothom havia participat econòmicament en la restauració), enmig d’un encés sermó en què les paraules retronaven des de dalt del púlpit, diu el cura:

-… Eixe és el sacrifici que féu Jesús per tots nosaltres. I ara voreu el que nosaltres, en agraïment, hem fet per Ell! Mireu-lo! Mireu-lo …!

Era la frase-senyal pactada! En escoltar-la, el sagristà “borrachín” estira del cordell, cau el llençol, i apareix ... allò! El cura, estupefacte, tracta de controlar el desastre que s’aveïna, i encara encerta a dir:

- Mireu-lo fills meus! Mireu-lo! … Perquè ja no el coneix ni son Pare!!

Bé. ¿I com lliga tot açò amb l’eslogan “Burriana Bunica” —perdó, volia dir “Bonica”, amb “o” —? Ve a compte, perquè en cap dels logotips de la campanya publicitària que ha patrocinat el Magnífic, acabe de reconéixer el meu campanar. Me l’han canviat fins al punt que, el que hi veig és “un” campanar, però no “el meu” campanar.

El meu campanar no és tan llarguerut com una canyot (així apareix en el logo animat, només li falta el llaç i el rotllo penjant), ni és hexagonal, ni l’últim tram, el remat de dalt de la sala de campanes, és més estret que la resta de la torre. D’on s’han tret eixe campanar? Ens han donat gat per llebre, i m’extranya que encara ningú no haja dit res.


Sé que als dibuixants publicitaris i de tebeos se’ls permeten “llicències artístiques”, la llibertat de sacrificar l’exactitud en benefici de l’expressivitat. Per això Mickey Mouse —per posar-ne un exemple—, du mans amb només quatre dits. Tots sabem que el caricaturista deforma deliberadament la realitat, exagerant-ne les proporcions per a obtindre l’efecte desitjat. Però crec que existeix una regla sagrada que cap retratista es pot saltar: allò que es caricaturitza, ha de poder reconéixer-se en l’obra final. És com si em feren un retrat, amb una magnífica tècnica, però … el retratat no fóra jo ni de lluny!

La bondad o l’encert de l’eslogan es podrà jutjar en passar el temps, en funció de la seua eficàcia per a lograr canviar certs hàbits de la gent. En qualsevol cas és un intent molt respectable. Jo sempre he dit que una de les millors coses que va fer el PP pel nostre poble, va ser suprimir el vergonyós ca-ca-can del jardí del Pla. La zona més noble del poble convertida en un “cagadero” per a gossos! Encara perd la compostura quan m’enrecorde!

Però des d’ací els dic als artistes responsables, que eixe campanar secallut de cintura estreta del logo animat, o l’altre “estenocapitat” del que sembla estar enamorada una femenina Be —que accentúa el simbolisme fàl•lic de la torre—, de no anar acompanyats per l’eslogan “Burriana Bonica”, no els coneix ni sa mare!