Algunes frases fetes que es diuen a Borriana
Fa temps que tenia pensat escriure d’açò, més bé seguint els passos d’en Xuxim Urios al Buris-ana (“Pequeña historia de pequeñas cosas”), que mogut per cap pretensió d’originalitat —imagine que n’hi haurà molt escrit i publicat—. Ni tampoc tractant d’esgotar un tema prou extens, que donaria per a moltíssims fulls més. Però certifique que la cinquantena llarga d’expressions recollides ací les he conegudes vives al meu poble, i en llur majoria ho estan encara, en present. Per tant, açò té el modest valor d’un “treball de camp”, no és un refregit bibliogràfic. Noteu que he omés els refranys, així com aquelles frases que es diuen pràcticament igual en castellà (p. e. “caure la baba”, “no saber de la missa la meitad”, etc.)
Totes estes expressions són indici de la riquesa d’un idioma, organisme viu que va evolucionant al temps que ho fa la societat que el parla. Sempre haurem de lamentar la seua pèrdua si és de mort natural, però més encara quan és conseqüència d’actituds poc recomanables, especialment d’aquelles nascudes d’un dèficit d’autoestima.
-A BURRO BARRA
Fer les coses de qualsevol manera.
-A MOS REDÓ
Menjar a mossos sense ajudar-se d’atifells culinaris (ganivet, etc.)
-ACATXA’T I PLEGA
Significa que n’hi ha en abundància i disponibilitat d’alguna cosa. “Si vols collir menta ves al riu. Allí és cosa d'acatxa’t i plega”.
-ALLÀ VAS, CABÀS
Es diu quan es fa alguna cosa de manera irreflexiva, impetuosament.
-ANAR A FER LA MÀ
Dit a algú, significa que volem que se’n vaja ben lluny perquè ens molesta. També significa, simplement, llunyania: “-Eixe poble està a fer la mà”.
-APRETA I ENGUL
Li ho diem al xiquet quan es queixa perquè no li agrada el menjar, fa durar el bocí en la boca i es resisteix a engolir-lo.
-BEURE AL GALLET
Beure de la bota de vi, de la botija o del porró, procurant que el líquid no toque els llavis. Tots sabem allò de: “-Tens set? Pixa i beu al gallet”.
-BONA VISTA VEJAM! FIGUES EN AGOST!
Exclamació que es diu quan experimentes una sorpresa agradable en trobar-te amb algú.
-BUFAR EN “CALDO” GELAT
Expressió irònica que indica cursileria, l’actitud del coent i presuntuós.
-CÁMON
Arran de les primeres pel·lícules sonores “de l’oeste” projectades a Borriana (westerns de Tom Mix, etc.) es va popularitzar entre els jóvens del nostre poble l’expressió “Càmon” (de l’anglés “come on”), equivalent a l’habitual —i gens normativa— expressió “Mone” (és a dir “anem-nos-en”).
-COM UNA BASSA D’OLI
Expressa tranquilitat, quietud.
-COSTAR / EIXIR LA SALSA CARA
Haver d’afrontar una despesa suplementària a disgust. “ -Si també han de vindre els teus amics, em costarà la salsa cara”.
-DE RAMPA I FUIG
Versió local de l’expressió “De rapafuig” o “D’arrapa i fuig”, que vol dir fer les coses amb presses.
-¡ENCARA COM!
Exclamació equivalent al “¡Menos mal!” en castellà.
-ENVIAR UN RECADET
Dir una ironia o fer una al·lusió indirecta.
-ÈQUILI QUA
Recorde que mon pare solia utilitzar molt esta expressió (no era l’únic), que significa “en efecte”, “exactament”, etc. Fa anys que ja no l’he oïda, excepte en versió degenerada: “equili quatre”.
-ESTAR BO DE SAL
Estar desorientat o desinformat; o mantindre una falsa confiança en alguna cosa . “-Xica, no sabia res. Sí que estic bona de sal!”
-EN UN PUNT
Equival a “immediatament”. “-No li pots dir res. En un punt se tufa”.
-ESTAR MAL FET
Trobar-se malament de salut.
-ESTIRAR LES CAMES
Significa passetjar.
-FER BOCA.
Despertar l’apetit. “Trac unes olivetes perquè aneu fent boca”.
-FER EL VENTRE AGRE
Situació o activitat en general que produeix desfici o malestar; o quelcom que es fa a disgust. “Cada volta que em ve això al cap, se’m fa el ventre agre”.
-FER LA MÀ AL TREN
Perdre el temps.
-FER GOIG
Resultar agradosa o desitjable alguna cosa. Ja sabem que “Tot lo roig, fa goig”.
-FER SAFRÀ
Es l’equivalent a “hacer novillos” en castellà.
-FILAR PRIM
Ser analític, procurar esbrinar els detalls de les coses, aplegar a comprendre-les en profunditat.
-HAVER-NE UN CAFÍS
Expressa molta quantitat d’alguna cosa. El cafís (= “cahiz” en castellà) és una antiga mesura de capacitat de sòlids, especialment cereals. Esta expressió la recorde de xiquet, però fa molts anys que no la sent dir.
-LA MARE QUE VA!
Indica la sorpresa que ens produeix alguna cosa. És una evident simplificació de “La mare que el va parir!”, equivalent a altres exclamacions paregudes com ara “La Mare de Déu!”, etc.
-L’ANY DE LA PICOR.
Estar passat de moda. “-Eixa indumentària és de l’any de la picor”. Vegeu més endavant el que diem a propòsit de “Més roín que la tinya”.
-MÉS DIES QUE LLONGANISSES
Significa que hi ha molt de temps per davant. Sol completar-se amb “… i més setmanes que botifarres”.
-MÉS ROÍN QUE LA TINYA
L’expressió s’explica per sí mateix. La tinya és una infecció de la pell, com també la sarna, etc., esdevinguda actualment anecdòtica al nostre entorn social. Probablement d’ahí vinga l’expressió “Els anys de la picor”.
-MÉS ASUSTAT QUE UN CONILL
Tindre molta por.
-NO DIR NI PRUNA
Estar callat sense dir res.
-NO ESTAR CATÒLIC
Trobar-se malament.
-NO FER NI UN BROT
(O també “No fer-ne un brot”). Expressa inactivitat total.
-NO GENS NI MIQUETA
Gens en absolut
-ON BRAMA LA TONYINA
Indica llunyania.
-PATIR MÉS FAM QUE GARRÓ
Ignore qui seria Garró, però no vullguera estar en la seua pell.
-PEGAR-LI VOLTES AL NANO
Meditar molt un assumpte abans de decidir-se.
-PUJAR-SE’N A LA FIGUERETA
Enfadar-se molt.
-QUE VINGA “LO” QUE DÉU VULLGA … “MENOS” ELS FRANCESOS!
Esta me l’ha recordada ma mare. Solia rematar-se dient: “… i si no, francesos i tot”.
-QUEDAR-SE MOCAT
Significa sentir-se sorprés i enganyat. “Quan s’entere, es quedarà mocat!”
-REVOTO A REVIVA DÉU
Un iaio meu contava una historieta en què el protagonista amollava dita exclamació, i sempre ens feia molta gràcia.
-SABER-NE UN FUM
Es diu d’algú quan en sap molt d’alguna cosa.
-SER GAT DE PALLISSA
Significa ser individualista. Li la dec a l’amic V.F.
-SER MÉS “SERIO” QUE UN PLAT D’ARRÒS
La dita, amb un puntet d’ironia i surrealisme, s’explica per sí mateix.
-SET SETMANES BAIX D’UN COSSI
Se li diu a qui és “fetillero” en el menjar. “-Tu hauries d’estar set setmanes baix d’un cossi”.
-TINDRE FUGÓ
Estar ofegós, respirar amb dificultat.
-TINDRE LLENGUA D’ESTRAL
Ser mal parlat.
-TINDRE QÜENS LA COSA
Es diu quan s’està fart d’una cosa o d’una situació.
-TIRAR-SE LA MANTA AL COLL
Despreocupar-se.
-TORNA-LI LA TROMPA AL XIC
Expressa fàstic quan una cosa es repeteix moltes voltes.
-TINDRE UNA PERDIGONÀ
Es diu quan algú presenta senyals o indicis d’algun tret peculiar, habitualment una malaltia mental.
-TINDRE UNA RAMALÀ
Més o menys equivalent a l’expressió anterior.
-TIRAR EL LLEU PER LA BOCA
Fer un gran esforç.
-VALDRE MÉS L’ESPART QUE L’ESCURÀ
Significa que alguna cosa no mereix la pena de mamprendre’s.
Ho deixem ací, però estic segur que a poc que penseu, en trobareu a faltar un cafís! Ja havia advertit al començament que açò no pretenia ser un catàleg complet, ni molt menys, sino un simple divertiment.
Despres de tantes aprotacions estem casi obligant a Roberto a escriure un llibre.