Més transparència: que els onders decidisquen, sense filtres
El president del Govern, Mariano Rajoy, proposava ara fa una setmana que en els ajuntaments governe la força política més votada.
De moment és una proposta en la que s’està treballant, però he de dir que estic completament d’acord en l’elecció directa dels alcaldes.
Que governe el cap de llista de la força més votada permetrà que es complisca al peu de la lletra la voluntat dels ciutadans expresada en les urnes.
Si finalment s’aprova, cap votant es sentirà decebut per què el seu partit forme equip de govern amb un altre partit que no li agrada. Ara, tal i com està feta la llei, no només pot ser l’alcalde el número un de una llista que no siga la més votada, sino que, a més, pot fer equip de govern amb forces polítiques que no siguen del gust dels votants que han depositatt en ell la confiança.
Si s’aprova la reforma electoral, suposarà una important pas de regenarició democràtica, per què els ciutadans escolliran directament al seu alcalde, sense que cap partit, tampoc el meu, puga pactar d’esquenes a l’electorat.
Si s’aprova la reforma electoral, els partits hauran de pactar abans i mostrar totes les seues cartes davant dels electors, abans de les eleccions. Qui tindrà, aleshores, l’última paraula? El votant. Per això estic completament d’acord.
Però no estic d’acord amb esta idea des de que ara l’ha proposada Mariano Rajoy. Al 2007, a Onda, el PP va ser la segona força més votada. Una possible aliança electoral amb altres partits, hauria fet que jo fos l’alcalde.
Però, com recull la premsa d’aquell moment, jo em vaig negar a ser l’alcalde d’Onda, per què considerava que havia de ser-ho la força política més votada.
Coherència
Set anys després, aquella idea es pot fer ara realitat i l’elector tindre tot el poder en la seua papereta. Això és més democràcia. Això és més transparència. Això és més poder per al ciutadà. Això és el que jo vull.
A Onda, la passada legislatura, vam viure un pacte post electoral entre el PSPV-PSOE, el BLOC i AMI. Pacte fet després de les eleccions, és a dir, ja sense la conformitat dels votants.
Per l’interès que tenia aleshores Enrique Navarro per seguir sent l’alcalde, va formar un equip de govern a base de talonari. Oferint sous desorbitats als seus nous companys en el govern. I això, evidentment, va fer que tot l’equip de govern cobra un autèntic dineral.
Conseqüència d’aquell govern d’interesos —el tripartit— l’ajuntament va acabar gastant tots els anys més del que ingresava. Es van dedicar a malbaratar els diners de tots, fins el punt de gastar en quatre anys 20 milions d’euros més dels que van ingresar i deixar l’ajuntament pràcticament en fallida.
En les últimes eleccions municipals, a ningú se li escapa, que PSPV-PSOE, BLOC i AMI hagueren tornat a formar equip de govern, si no hagurem tret majoria absoluta.
Repartint sous desproporcionats, com van fer la passada legislatura, hagueren arribat al mateix acord.
Si finalment s’aprova la reforma electoral que ha proposat el Govern, es respectarà la força política més votada, és a dir, es respectarà la voluntat directa dels veïns i serà alcalde qui més vots aconseguisca.
Nosaltres, en el dia a dia, ja hem demostrat a Onda la importància dels veïns. Ells no només han participat dels projectes més importants, com la reforma del Raval de Sant Josep, el pròxim del Pla, o el de la avinguda Monterde, el pla de mobilitat urbana per a la ciutat, el convivència ciutadana… i així un llarg etcètera. Ells han decidit modificacions importants del projecte.
Ara, no ens ve de nou que els veïns tinguen l’última paraula sobre el seu alcalde. Com ja vaig dir i demostrar en 2007, seguisc pensant el mateix. Com demostre en els tres anys que porte al capdvavant de l’ajuntament, els ciutadans tenen l’última paraula.
