“Veritat, justícia i reparació”
Fa quasi 11 anys, el PSOE presentava en el Congrés per a la seua votació la tan famosa com ignorada Llei de Memòria Històrica (rigorosament anomenada Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura).
Amb la seua aprovació, la llei intenta netejar i curar les ferides, que d’una manera fal·laç s’han donat per tancades des d’un discurs revisionista. I lluny de reobrir-les, el que s’intenta de manera irrenunciable és tancar-les dignament.
Sembla kafkià i fins i tot delirant, haver de justificar contínuament la necessitat de lliurar-nos del feixisme i de l’odi. De passar pàgina i de retirar el privilegi que gaudeixen els símbols de la dictadura en places, carrers i edificis.
Sembla kafkià i delirant escoltar opinions que situen en igualtat de condicions víctimes i botxins. I resulta humiliant escoltar que no és el que preocupa a la gent, perquè una convicció profunda de la democràcia ens porta irremeiablement a dir la veritat, fer justícia i reparar el dany ocasionat per un règim totalitari imposat després d’una guerra civil.
Quan es va promulgar havien passat 71 anys des de que part de l’exèrcit es rebel·lara contra el Govern. Votada 32 anys després de la mort del dictador. I ara, quasi 11 anys des de la seua aprovació la llei s’ha desenvolupat poc, i de manera desigual; com si acomplir-la fora opcional, optatiu, un capritx del govern segons el color, i que arriba a boicotejar-se des del govern central amb la nul.la dotació econòmica. Dos aspectes molt concrets són menyspreats per aquells que no donaren suport parlamentari: la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, i la facilitació per a obrir fosses comunes i lliurar les restes als familiars.
A la Plana Baixa el PSOE muta amb molta facilitat, i en algunes agrupacions locals no es reconeix aquell PSOE que va fer possible este gran pas. En la Vall d’Uixó recentment no va donar suport a la moció d’Esquerra Unida per a la retirada de la creu als caiguts. A Borriana, també amb alcaldia socialista, encara està present en l’esfera pública la simbologia que exalta la sublevació militar, en concret, el carrer Capità Cortés dedicat al militar colpista del mateix nom, i sense oblidar “l’aguilutxo” present a l’edifici de Correus, tapat això sí (com si esperara a ser destapat).
A Borriana encara ens trobem com en altres pobles de la Plana Baixa, entre les tasques per a descobrir la veritat i les que intenten fer justícia. Per al primer objectiu, i a falta d’una assumpció responsable dels ens públics, inclús del Ministeri Fiscal, és de vital importància el paper que desenvolupen les associacions memorialistes que d’una manera metòdica, exhaustiva, meticulosa, i en definitiva, científica, tracten de donar llum a tanta foscor. Gràcies a l’intens treball dels membres del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, ja coneixem el nom de les 55 persones que es troben soterrades a la fossa comuna en el cementeri municipal. Per al segon, i tercer objectiu, la bona voluntat, i bon treball d’aquests professionals no és suficient, i es necessita d’un suport decidit de les Institucions publiques. De manera valenta i única a l’Estat, la tasca desenvolupada des de la Diputació de València per Rosa Pérez al front de la delegació de Memòria Històrica està permetent l’exhumació de fosses comuns. Tasca de reparació del dany que en la pràctica significa que les famílies de les víctimes ja coneixen certament el lloc on descansa el seu familiar.
Lluny de donar per pagat el deute, el següent pas és la reparació, i si existeix petició de familiars, acomplir la llei i posar a disposició les subvencions necessàries per a la exhumació i soterrament digne de les restes. En aquesta línia, recentment l’Ajuntament de Castelló, prèvia subvenció de la Generalitat, ha anunciat una partida de 23.000€ destinada a l’exhumació de la fossa comuna. En aquest menester, la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques ho posa fàcil: la prioritat en aquesta legislatura rau en obrir les fosses del franquisme, exhumar les restes de les víctimes de la guerra i la postguerra.
