Setembre

La gent que, com jo, té la sort de tindre filles i fills sabem ben bé que el mes de setembre és el més difícil de tot l'any. Acaben les vacances, dos mesos desconnectats d'horaris i obligacions, i comence el curs. Prepara-ho tot per a l'escola i l'institut (llibres, motxilles, material escolar...) , tornen les activitats extraescolars (acadèmies, clubs esportius, idiomes, música...) i el més complicat de tot, la bogeria de quadrar els horaris de tota la família, avis, ties, veïns i veïnes inclosos., per arribar a tot i no morir en l'intent.

En política passa un poc el mateix, després d'un més d'agost “a mig gas” entrem de ple en la voràgine quotidiana que representa un ajuntament com el de Castelló. En setembre tenim el debat sobre l'estat de la ciutat. Hem d'anar tancant els pressuposts de l'any vinent i seguir en un dia a dia totalment absorbidor. I, per si tot açò no fos prou, al grup municipal de Compromís vam començar el mes amb la notícia de la marxa del nostre company Enric Nomdedéu cap a València, a fer de secretari autonòmic, quasi res.

La primera reacció va ser d'incredulitat seguida, pràcticament a l'instant, d'una sensació de “ i ara què?” Molts érem els que pensàvem que era una pèrdua gran, massa gran, que faria trontollar la bona feina del grup municipal. Potser, o potser no.Si els sabem aprofitar, i ho sabrem fer, els canvis són una bona ocasió per a créixer i millorar.

Estic segur que en Ali Brancal trobarem una molt bona vicealcaldessa. No dubte ni per un instant que Verònica Ruiz serà una magnífica portaveu del govern, que Ignasi Garcia està preparat per a ser nou regidor i portaveu del grup municipal de Compromís, que a Enric Porcar encara li queda energia per a dur endavant les noves tasques qui li encomanarem. Per no parlar de tota la gent que estem al darrere ajudant en tot el que podem.

En definitiva, que tenim equip, molt d'equip, per a fer front a tots el mesos de setembre que se'ns fiquen per davant, per durs que semblen.