L´ou de la serp
L'amenaça de l'acomiadament fa que suportem retards de tres mesos en el pagament de la nòmina. Una mesura (legal!) de la que abusen els empresaris. Proveu a no pagar l'hipoteca un trimestre a veure que passa! Hores extraordinàries que no es cobren, treball submergits, retalls en els drets bàsics... Una vegada exhaurida la construcció, el benefici del gran capital es recolza sobre l'expropiació a la classe obrera.
Però entre tots nosaltres, són els nouvinguts qui més pateixen les conseqüències. L'atur frega el 40% entre la immigració. Aquells que van contribuir a crear la riquesa acceptant treballs inhumans ara són una molèstia. Senzillament, sobren. I ningú no mira per ells. Al contrari, són assenyalats com a causants de la situació en lloc de víctimes.
Les i els migrants suporten una doble discriminació. La de ser treballadors i la de vindre de fora. Són acomiadats amb major facilitat. Massa vegades, els seus companys els miren amb desconfiança. I ja comencen a sentir-se veus demanant expulsions massives. La dreta els culpa de tot i el govern endureix la llei per fer impossible, de facte, el reagrupament familiar.
L'extrema dreta ha trobat un filó i surt de les cavernes. Aquesta mateixa setmana es manifesta a Ibi un partit feixista. Les agressions xenòfobes es reprodueixen (llegiu, si no, els informes d'Amnistia Internacional). Els discursos racistes fan fortuna. El PSOE i el PP competeixen en duresa i en espanyolitat.... I a mi em ve al cap el poema de Bertolt Brecht, perquè a aquestes altures no em sembla cap exageració emprar la metàfora de Bergman per descriure una realitat social terriblement injusta.
