Sense informació no hi ha democràcia
M’havia proposat no escriure. Estic convençut que és el moment d’escoltar els experts, sanitaris i científics fonamentalment. Però els darrers dies vivim una situació cada cop més preocupant. I no estic parlant únicament del drama sanitari ni de les greus dificultats econòmiques de moltíssimes famílies. Parle de la salut democràtica.
Possiblement, a molts us semblarà que és un tema menor quan ens estem jugant la vida dels més vulnerables i el futur de milions de treballadores i treballadors. Però no ho és. Atents a la campanya #SeguretatAmbDrets que corre ja per les xarxes.
La presència de militars a les rodes de premsa del govern ja em va fer desconfiar. L’arenga bèl·lica que impregna els discursos dels polítics em repugna. Les imatges d’abusos policials, llei mordassa en mà, m’horroritza. I la xarxa aquesta de delators que escridassa vianants des dels balcons, em gela la sang.
Sembla com si les bones intencions, les iniciatives solidàries i els aplaudiments, que ens feien imaginar un món més just quan superarem la crisi, es diluïren. I comence a dibuixar-se el futur distòpic que descrivia George Orwell a 1984, amb el Big Data en mans de l’Estat.
No vivim una guerra. No es pot emprar aquest vocabulari ni els seus mètodes, quan la ciutadania hem perdut el dret a moure’ns en llibertat, exclusivament, en benefici dels nostres malalts. Es tracta d’un esforç cívic, solidari, ens quedem a casa per salvar vides, no perquè ens ho ordene cap general.
I en aquest context excepcional, la informació veraç és un dret irrenunciable, i més necessari que mai. No ho dic jo, ho diu la Constitució que asseguren defensar. I aquesta setmana la Consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha comés un atemptat imperdonable.
Portem a cegues des de l’inici del confinament. No sabem que passa al nostre poble, ni tan sols a l’àrea de salut que depèn de l’hospital Verge dels Lliris. I ara diu la màxima responsable de la sanitat valenciana que tampoc ens informaran sobre els malats i els morts a les residències perquè molesta, i és textual, a “moltes persones que estan mirant ara mateix la televisió des de sa casa”.
Ja està bé. Volem saber la veritat. La deriva autoritària amb que pretenen amagar les vergonyes comença a ser insultant. Ens fem càrrec de la gravetat de la pandèmia, per cert, agreujada pels retalls a la sanitat i pels negocis inhumans dels voltors amb els geriàtrics. Però no tenim perquè assumir que els nostres drets i llibertats es vegen trepitjats perquè hi ha televidents a qui amoïna. 32 morts i més de 70 malalts a Oliver, com a mínim, no mereixen ni l’oblit ni el silenci.
Veient com actua l’esquerra institucional, pànic em fa imaginar com estaríem a hores d’ara amb un govern de dretes. Supose que Casado hauria tirat mà de les “trotxes” de Weyler i Abascal estaria enllestint camps de concentració per empresonar “vagos y maleantes”.
