Per la Renda Bàsica Universal
La Renda Bàsica Universal és un ingrés pagat per l'estat com a dret per ser ciutadà. Consisteix en el fet que l'Estat done una paga a totes les persones majors de 18 anys.
No es pot confondre amb la resta d'ajudes, pròpies de l'Estat de Benestar. Al País Valencià, la Llei 9/2007 de 12 de març, regula el que s'anomena Renda Garantida de Ciutadania. Açò no res té a veure amb el que és la Renda Bàsica Universal, perquè per a accedir a les ajudes que la pròpia llei contempla cal estar en la misèria, a més de tindre una duració màxima de 36 mesos que es poden renovar una vegada transcorreguts altres 24 mesos, sent l'ajuda del 62% de (IPREM) el que equival a 330 euros mensuals.
Hi ha altres ajudes, com la Renda Bàsica d'Emancipació, que va dirigida als joves que tenen entre 22 i 30 anys i que és una ajuda de 210 euros per a pagar la vivenda, amb una duració de 4 anys o bé al complir els 30 anys. Comptem també amb el subsidi als majors de 52 anys que hagen perdut el seu ocupació i fins que complisquen l'edat de jubilació, consisteix en el 75 % del (SMI) equival a 474 euros mensuals. També ara es pot sol•licitar l'ajuda de 420 als parats, la duració del qual és de 180 dies i està regulada pel reial decret llei 10-2009 del 13 d'agost.
L’Ordenança Municipal Reguladora de les Prestacions Econòmiques Individualitzades, en la llei 5/ 1997 del 25 de juny de la Generalitat Valenciana, també regula una sèrie d'ajudes a nivell de municipis, a les persones sense cap recurs com despeses imprescindibles (llum, aigua, gas, equipament de la vivenda) o altres extraordinaris (escolaritat infantil, menjador escolar, ajuda per a ulleres per a plantilles, i sabates ortopèdiques o qualsevol altre tipus d'ajuda que fóra necessària).
Com veiem hi ha una sèrie d'ajudes, però que en cap cas poden substituir per diferents motius el que és la Renda Bàsica Universal. Per exemple, totes les ajudes que es donen, són temporals, no sempre tenen recursos per a aplicar-se, els requisits que es demanen fan moltes vegades impossible accedir a elles. A més, en la majoria dels casos ixen dels capítols destinats a Benestar social.
Per contra, entre els avantatges de la Renda Bàsica Universal es troba que no ha d'eixir dels Serveis Socials sinó d'una partida del govern ex profés per a això, i que es dóna per llei com únic requisit de ser ciutadà.
No es tracta d’una Utopia, perquè hi ha diferents estudis que fan viable l'esmentada proposta, com per exemple una reforma fiscal en la qual no hi haja evasió d'impostos o amb la introducció d’altres taxacions com, per exemple, l’anomenada Taxa Tobin que consisteix en un impost a tot moviment dels diners no productius.
Hi ha estudis que xifren la quantia de l'aplicació de la Renda Bàsica Universal en el 12 % del PIB. Si comptem que el que s'ha injectat als bancs són 150.000 milions d'euros (l'equivalent al 15 % del PIB), es veu clarament que sí que és viable, a més de ser necessària en la situació actual. El nostre major argument és que si socórrer els banquers, principals responsables de la crisi econòmica, no suposa un gran problema a les arques de l'estat, llavors, també una Renda Bàsica és possible, almenys des d’una perspectiva econòmica.
Es diu que les èpoques de crisi ho són també d'oportunitats. Doncs bé tenim l'oportunitat que els que més ho necessiten patisquen menys la crisi. Tenim l'obligació de construir una societat cada vegada més justa, on tots pugam viure amb dignitat, i amb drets. Tenim drets segons la constitució: a una vivenda, a la sanitat, a l’educació i, per descomptat, a una Renda Bàsica Universal. I a quants servicis públics siguen necessaris dins de la societat en què vivim.
