elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Josep Fuster - Coordinador Esquerra Unida - l’Entesa d’Alcoi
La Palestra - RSS

Raons per a recolzar la vaga general

    Des del mateix moment que els sindicats van convocar la vaga general del pròxim 29 de setembre, la gran majoria dels mitjans de comunicació, van posar altaveu a la campanya dirigida pels poders econòmics, politics de dreta i “falsa esquerra”, per crear desànim i argumentar que la mobilització dels sindicats i l'esquerra, no servirà per a res. Que les mesures del govern i el pla d'ajust posat en marxa, és necessari i inevitable.

    Al meu entendre, la vaga general esta completament justificada son moltes les raons perquè les treballadores i treballadors espanyols, els que tenen ocupació i els que estan parats o treballen en les seues cases, els pensionistes i en general totes les ciutadanes i ciutadans la recolzen activament.

    En primer lloc vull destacar que la vaga és un dret que tenen les treballadores i treballadors, i que el seu exercici ha estat sempre eficaç. Cal recordar que totes les conquistes socials, sense excepció, que hui en dia caracteritza a les societats que considerem més avançades i democràtiques (la jornada màxima, el salari mínim, el dret a la seguretat social, el dret al vot de les dones, les normes de seguretat en el treball….) només es van poder aconseguir després de mobilitzacions, de lluites molt dures i de vagues doloroses. Els poderosos sempre van dir el mateix que ara, que no servirien per a res. Es per això que ara tampoc hem de deixar-nos enganyar i recolzar la vaga.

    Prohibir el dret de vaga com hi ha proposat el PP o tractar de desactivar la convocada per al dia 29, equival a permetre que només els mes rics i poderosos puguen pressionar a la societat i als governs. Perquè no diu res la dreta i els mitjans de comunicació quan els bancs fan vaga de “préstecs caiguts” i frenen l'activitat econòmica durant mesos, quan eludeixen al fisc actuant en paradisos fiscals, quan les grans empreses s'emporten els capitals a altres països per a evitar ací les seues obligacions legals?.

    És hora de dir “prou” a la continuada pèrdua de drets laborals i socials per evitar que s’arribe a una situació insostenible. Com acaba de recordar el professor Viçens Navarro ( veure Motius per a la vaga general) la situació de les treballadores i treballadors espanyols es deteriora sense parar com a conseqüència de les polítiques governamentals. La participació dels salaris en el total de les rendes no para de disminuir, Espanya és l'únic país de l'OCDE on els salaris han disminuït en els últims quinze anys, mentres que els beneficis de les grans empreses espanyoles van augmentar un 73% del 1999 al 2008 (el doble que les de la UE dels 15) a canvi, els costos Laborals només van pujar el 3,7% (la mitat que en la UE – 15), Espanya segueix a la cua en gasto social en relació a PIB, la qual cosa significa que continua realitzant menys esforç per a finançar els drets i necessitats socials de les classes treballadores i el dels ciutadans en general. Del 2007 al 2009 el nombre de pobres va augmentar a Espanya en un milió , mentres que el numero de persones que tenen actius per valor de mes d'un milió d'euros es va elevar en un 12%.

    És immoral i totalment rebutjable que una crisi que han provocat els bancs , les grans fortunes i els especuladors es finance ara amb retalls de drets laborals, de pensions, de gasto social i inclús abaixant els impostos que paguen els mes rics, renunciant a la mes mínima justícia fiscal, sense donar-li prioritat a la lluita contra el frau i amb la vergonya que suposa que els banquers i les grans fortunes espanyoles pràcticament no paguen impostos. Perquè la crisi la paguen els que l'han provocat i no els treballadors es una bona raó per recolzar la convocatòria del dia 29.

    No és veritat que per crear més ocupació i evitar el treball temporal tan abusiu de la nostra economia siga necessari reduir com es fa amb la reforma laboral aprovada, els drets dels treballadors. Menteixen els que diuen que esta reforma s'ha fet pensant en els parats per que fins als mateixos que l'han promogut reconeixen que no hi ha crear ocupació. El nostre alt nivell de desocupació no està provocat principalment per problemes que tinguen a veure amb el mercat laboral. Les seues causes han de veure sobretot amb el mercat de béns i servicis, on no hi ha prou capacitat de gasto perquè els salaris són massa baixos, també amb la falta de capital social per insuficient inversió I gasto públic, amb l'enorme poder de les grans empreses, que els permet alts beneficis sense necessitat d’innovar, i amb el foment d'activitats especulatives que s’ensorren en quant empitjora la conjuntura. El resultat de les anteriors reformes laborals mai han generat mes ocupació sinó salaris mes baixos i pitjors condicions de treball.

    Les mesures que està prenent el govern, i les que prendran en els pròxims mesos no sols amenacen a l'economia sinó també als drets socials, personals i a la democràcia. Quan disminueixen els drets laborals i els ingressos, quan les persones es passen tota la vida treballant per uns pocs centenars d'euros al mes, amb estrés, sense saber si l'endemà tindran ocupació si tindran una pensió suficient quan es jubilen, si hi haurà algú que puga cuidar-los quan siguen dependents… les persones deixen de ser ciutadans o ciutadanes per a convertir-se en esclaus. I també perquè és d'ací d’on naix la intolerància, la xenofòbia, les dictadures i els feixismes que cal combatre i que estem veient créixer al nostre voltant cal recolzar la vaga.

     

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    Pujar