Un pressupost d’emergència
Ens trobem front un pressupost que ha d’adequar-se a una realitat ben diferent de la que trobàvem fa escasses setmanes. El confinament ha suposat una minva d’ingressos per al teixit econòmic i per a famílies que depenen d’obrir els seus negocis i que ara no poden.
En este context la prioritat no és altra que ajudar-los. I per ajudar-los s'ha d'oxigenar el pressupost per tal de proveir fons suficients que ajuden a pal·liar les conseqüències econòmiques del confinament.
El Grup Popular de Cocentaina facilitarà totes les ajudes a autònoms, xicotet i mitjà comerç local, empreses i persones que les necessiten, i instará el control necessàri per a fer-les racionals i justes. Per això, no sols establim una política proactiva per tal de fer-les possibles, sinó que també exigim major eficiència a l’hora de prestar serveis públics que ens moguen a alliberar la càrrega burocràtica a la que l’Ajuntament s’enfronta, agilitzant així la concessió d’eixes ajudes perquè seria inadmissible aprovar-les i no vore-les pagades a temps.
Externalitzar serveis com la recaptació de certs tributs locals resulta fonamental per tal d’alliberar recursos humans que han d’inspeccionar, aprovar i tramitar la concessió de les ajudes públiques. Igualment, no municipalitzar serveis com la recollida de Residus Sòlids Urbans resulta imprescindible per a poder fer front, amb garanties, a este augment de volum administratiu que suposarà la creació d’estes línies de crèdit. Externalitzar serveis no és fer política contra les persones quan es fa amb el focus posat a conseguir alleugerar la burocràcia, facilitant així la gestió d’altres serveis que sí que han de ser assumits per l’entitat local. A estos efectes, la municipalització de la brossa o l’endeutament per qualsevol motiu que no siga d’imperiosa necessitat són errors que en circumstàncies sobrevingudes com aquesta, ens hagueren passat factura.
Reivindique, com ja vaig fer per escrit el passat 24 de Març, que el superàvit de Cocentaina s’ha de quedar en Cocentaina. El Govern Central ha de flexibilitzar la regla de gasto perquè Ajuntaments amb superàvit no estiguen limitats a gastar-lo segons les pautes de l’Administració Central, que acaba convertint-lo en un gasto per a fer jardins, parcs o inversions que sí, són útils però en este moment de dificultats no es trobem còmodes perdent la capacitat de decidir sobre els recursos, per destinar-los a gastos més importants com; seguretat ciutadana, neteja de residus, desinfecció, serveis socials o qualsevol altra actuació dirigida a assistir a la població més vulnerable.
Veig en bons ulls la supressió de la taxa que es cobra a l’hostaleria per traure les terrasses a la via pública durant tot 2020 i no sols en el període de confinament. Crec que la reacció del sector demostra que rebaixar impostos és la forma més immediata d’ajudar-los, perquè no requereix tanta tramitació sinó la mera voluntat política de canviar una ordenança fiscal.
El consens “per se” no és positiu, la discrepància i la pluralitat són valors inherents en democràcia, però aproximar postures en essència distintes però que poden allunyar propostes extremadament gravoses per als interessos dels contestans, sí és positiu. En el context actual, el Grup Popular ha de ser una ferramenta pragmàtica per a complir una funció d'indubtable interés social: que propostes temeraries queden lo més allunyades possibles de les decisions pressupostàries.
