Les polítiques front la crisi acaben amb els Drets Humans

La crisi del sistema capitalista, generada per la manca de regulació, per l’ avaria i per la manca d’escrúpols d’alguns gestors, ha suposat un retrocés de drets en la major part de la població, retrocés que mostra la seua cara més virulenta amb aquells que menys tenen, amb els sectors més febles de la societat.

Al llarg de la història alguns han pretès reformar el capitalisme, però aquest “nou capitalisme” ataca de manera més incisiva els Drets Humans Fonamentals. El govern del PP baix el suposat objectiu de traure aquest país de la crisi, ha aplicat les més brutals retallades a serveis i drets bàsics de la ciutadania. Des d’ EU hem afirmat en diverses ocasions que el que estem vivint no és en realitat una crisi sinó una estafa: ja que l’onada de retallades ha afectat a aquelles persones que passen per les situacions més dolentes i han suposat la feblesa en drets socials i civils de la major part de la nostra societat, fent més gran l’abisme entre l’ elit política al servei de la Troika i els interessos de la ciutadania. També aprofita per fer més feble la nostra precària democràcia.

El govern del PSOE va contribuir en obrir la veda d’aquesta situació, aprovant a més junt amb el PP la Reforma de la nostra Carta Magna, reforma que ha suposat a curt termini la sentència de mort del nostre Estat de Benestar, imposant el pagament del deute il·legítim com la primera obligació de l’Estat per damunt de la resta de drets dels ciutadans i de la resta d’obligacions dels poders públics.

El deute i els interessos d’aquest suposen un impuls per als governs per tal d’imposar la mal anomenada política d’austeritat , política que implica l’asfíxia social que estem patint a l’actualitat. No es tracta que hem d’estar sotmesos a un càstig per purgar els excessos , perquè la major part de la societat no hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Ha estat el sistema financer en convivència amb alguns governs, aquell que ha promogut un endeutament insostenible i un consum del tot irresponsable. Han estat els excessos d’uns pocs els que a l’actualitat estem pagant la gran majoria, aquest període al purgatori ens ha conduït a l’empobriment de la classe mitjana, a l’augment de la pobresa i de l’exclusió social, a que les retallades en serveis públics arriben a matar persones, a unes taxes d’atur desmesurades, a una precarització i empitjorament de la qualitat del treball i dels drets dels treballadors i treballadores.

Aquestos són alguns dels exemples que fan constatar avui en dia , que gran part dels Drets contemplats a la Declaració Universal dels Drets Humans i a la nostra Constitució es transformen en paper mullat o en autèntiques quimeres. Cada vegada som més els que hem de recórrer a la solidaritat dels Bancs d’Aliments per poder menjar cada dia, cada vegada hi trobem més drames socials al nostre voltant i més persones que són llançades dels seus sostres i als que se’ls vulnera diàriament el dret a un habitatge digne on poder viure( 400.000 persones al nostre país són persones afectades per una Llei Hipotecària abusiva i totalment injusta). La pressió social i ciutadana s’hi troba al carrer al costat dels afectats, ja que de moment és l’única resposta efectiva juntament amb el treball de plataformes PAH per frenar els desnonaments, mentrestant PP i PSOE tornen a pactar l’eixida fàcil front a una problemàtica en augment, la moratòria que ambdós pactaren suposa una burla als afectats, ja que no canvia res substancial de cara als afectats, i lluny d’això és una Llei que continua sent la serva dels interessos depredadors de la banca.

En aquestos moments l’eixida més lògica seria recolzar a aquells que menys tenen, incrementant les ajudes i el recolzament social. Eixida lògica per a nosaltres però no tant lògica per al govern del PP que als Pressupostos Generals de l’Estat ha aplicat una retallada del 40% dels serveis socials municipals, un retall sanitari del 20% que a més d’excloure als immigrants acaba amb la universalitat i gratuïtat del nostre sistema sanitari( copagament, exclusió dels immigrants, privatització dels Hospitals...), retallades de 5.212 milions d’ euros en educació acompanyades de la pèssima gestió al front del Ministeri d’Educació de José Ignacio Wert , el qual ha augmentat la ratio de les aules acomiadant a milers de professors i ha perpetuat al nostre país un model educatiu classista i elitista abandonant els criteris de igualtat i de no discriminació.

A tots aquest seguit de despropòsits hem de sumar les retallades als drets d’expressió, reunió i manifestació i l’important retrocés en el sistema judicial i penal. Aquesta onada conservadora també està atacant les polítiques de igualtat i els drets de les dones, i també com no ataca el nostre malparat mediambient i les polítiques de cooperació i solidaritat amb el tercer món.

Aquest atac a la ciutadania en mans del capitalisme i del seu braç polític neoliberal s’està fent d’esquenes a la població, és per això que avui 10 de Desembre, on commemorem la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans per la ONU, la ciutadania en el seu conjunt ha de contrarestar aquest atac i exigir el compliment d’aquestos drets, denunciant a més l’aniquilació d’aquestos a tot arreu del planeta. Necessitem la rebel·lia constructiva de la societat per posar fre a aquest panorama desolador , i un clamor popular per defensar els nostres Drets , ja que aquells Drets que no es defensen acaben desapareixent.