Política low cost
Fa un temps que en la nostra societat esta implantada la idea de obtindre el millor al millor preu, però el saber dels nostres majors ja ens adverteix que no hi ha “duros a pessetes”. Al final darrere de esta cultura LOW COST sempre hi ha condicionants o pèrdues per al client. A les gasolineres tens que ficar-te tu el carburant, la qualitat de alguns productes esta molt lluny del que pretenen vendre i altres problemes que solen ocórrer.
Igualment esta ocorrent en política, alguns representants de la societat pretenen obtindre el màxim redit electoral amb el mínim esforç i acaben produint-se escenes estrambòtiques. En alguns plenaris de l’Ajuntament de Nules es veuen actuacions dignes de anuncis de “teletienda”, eixos on les coses mes senzilles acaben convertint-se en autentiques epopeies per al final oferir-te comprar el producte de moda que et salvarà la vida. Es la nova forma de fer des de la oposició politiques Low Cost dels companys del Partit Popular. Una oposició còmoda que no els comporta massa temps ni necessitat de argumentari de les decisions “som la oposició hem de votar que no i recordar a la gent que el govern son el roïns i nosaltres els bons”.
Esta forma de fer política no els obliga a contrastar la seva informació, per ejemple. “El mercat de Mascarell costa a Nules 100.000 euros” ho diuen i es queden ben amples....pero resulta que sols en preguntar al departament de intervenció sabrien que el cost ha estat 50.500 euros. Han dit una mentida però els dona igual, es el efecte “teletienda” on dius fabades però la intenció es poder vendre el teu producte encara que siga amb mentides. Que presentem el equip de govern una ampliació del carril bici consensuada els tècnics de urbanisme amb la policia i que ha costat temps davant els plànols per donar la millor solució possible...pues ens inventem un pla alternatiu mentres prenem un cafè abans del pleno, sense prendre medicions, sense consultar les diferents opcions i la viabilitat d’aquestes i en dos minuts tenim la resposta per votar que no. I si es nota molt que no ens hem treballat la proposta direm que damunt com el govern es un niu de rojos volen adoctrinar la societat ¡¡pintat en carril bici de roig!! (este punt supera inclòs els anuncis de teletienda).
Estar a la oposició pot ser una tasca desagraïda però no per això s’ha de caure en la temptació de deixar de fer una feina seriosa a canvi del espectacle televisiu. Els que hem estat fent oposició ho sabem. A este pas no descartem que la comunicació de la oposicio este a mans del televisiu Cheff Toni i els seus ganivets corte magico.
