La Pantoja, la televisió i les cendres de la corrupció
Isabel Pantoja ha complit amb la pena de dos anys de presó i se suposa que també ha pagat la multa que li va imposar el jutge. Amb aquest castic, des del punt de vista legal, la cantadora ha pagat el delicte de blanqueig de diners que havia comés dins del cas Malaya. S'ha fet justícia, ha dirimit el mal que va cometre i ha quedat lliure per a refer la seua vida. Fins ací no hi ha res a dir, com tampoc entraré en la seua vàlua artística.
Però és una indecència que una televisió pública com TVE, el Telediario de l'11 de novembre, cobrira la notícia del rellançament artístic de la tonadillera sense cap rigor periodístic, ni ètica professional. No em referisc al tractament que li dóna el programa Corazón que encara és pitjor, sinó del Telediario de les tres, el que s'autopromociona en termes de "rigor, pluralidad y confianza".
En l'esmentada notícia de dos minuts, la veu de la presentadora fa referència a "los dos años de prisión" sense més, sense explicar el perquè va estar empresonada. A continuació, la veu de la locució es torna més poètica i mitificadora i afegeix "como si resurgiera de sus cenizas". Com si haguera estat víctima d'una malèfica desgràcia sobrevinguda, com si haguera sofert una greu malaltia o com si l'haguera sorprés un terratrémol. Al final no nomena el delicte pel qual va ingressar a la presó, més aviat la presenta com una víctima.
Amb aquest tractament ambigu, presentant Isabel Patoja com una víctima, TVE fa apologia de la corrupció per omissió. El blanqueig de capitals, pel qual va ser condemnada, consisteix a legalitzar uns diners "robats", diners procedents de la corrupció urbanística del cas Malaya. Als responsables del Telediario cal dir-los que informen amb rigor i que no obvien actes incívics, per més artista que siga la protagonista i per més fans que tinga. Haurien d'haver dit que les cendres de les quals renaix l'Au Fènix de la Pantoja no són altra cosa que la corrupció urbanística de Marbella. Una televisió pública no pot trivialitzar, ni disfressar, ni tapar, actes delictius que tanta desgràcia han causat als ciutadans.
