Palmes si, però les justes
Durant molt de temps la gent de l’esquerra hem errat en les nostres estratègies. No hem construït bé el nostre discurs perquè no analitzàvem bé les situacions. Nosaltres pensàvem que en la simple explicació dels fets, només contant les barrabassades que feia el Partit Popular allà on governava, era prou per canviar el vot de la gent, i no era així. El PP va aconseguir que vérem els partits polítics com els equips de futbol.
De ben menut és quan et fas d’un equip; parle de futbol perquè és l’esport majoritari i el més frontiste. Sol ser per raons familiars que s’escull equip, bé siga per seguir la manada o per dur-li la contra, de tot hi ha. Tu tries equip i sol ser per a tota la vida. Si eres un bon seguidor et compres la samarreta, la bufanda, el xandall i, fins i tot, els calçotets o les bragues. Quan el teu equip ho fa bé i guanya et fiques el kit forofón i surts al carrer a lluir els teus colors. Et sents orgullós de pertànyer a eixe col·lectiu i ho exterioritzes. Per contra, quan el teu equip perd deixes la samarreta al calaix, no traus la bufanda, a la faena no parles de futbol, ningú diria que ets d’eixe equip, sembla que ni tant sols t’interessa el futbol, però quan arribes a casa escoltes els partits per la ràdio i pateixes tot sol les seues derrotes. Passe el que passe mai abandones el teu equip.
El PP va fer creure als seus que no era un partit polític, era un equip. Els seus votants en època electoral, i quan guanyaven les eleccions, sortien en massa al carrer en banderetes i bufandes i cridaven als quatre vents que ells eren del PP, dels guanyadors. Quan sortia un escàndol de corrupció ningú era del PP i, sospitosament, la quantitat de gent a qui no li interessava la política era inversament proporcional a la de votants d’esquerres. Això si, a l’hora de votar… cap catxo, fins i tot alguns amb la pinça al nas, i vot del PP a l’urna. És el meu equip…
Ha costat molt de temps però el color dels governs més propers a nosaltres ha canviat, esperem que l’estatal ho faça prompte. Ara ens governen coalicions d’esquerres, els nostres, i correm el perill de caure en el mateix error. La nostra actitud no pot ser la mateixa ara en el govern que abans en l’oposició, cert. Hem de continuar sent crítics alhora que hem d’entendre que governant en coalició les coses no van sempre tant ràpid ni tant per l’esquerra com voldríem, però van, i això ja és un primer pas. Nosaltres hem de donar suport als companys i companyes que ocupen càrrecs públics i ajudar-los a desenvolupar el nostre programa . Crec que com millor els podem ajudar és sent crítics. Aplaudim tot el que facen bé, donem-li difusió, però critiquem, d’una manera positiva, el que no ens agrada. Critiquem per construir perquè sense crítica no es visualitzen els problemes, sense crítica no hi ha debat, en definitiva, sense crítica no hi ha capacitat de millora.
Envoltats de palmeros estem condemnats al fracàs.
