La manipulació de la veritat en TVE
Dos periodistes del centre de TVE a València, Arantxa Torres i Enrique Pallàs, han dimitit del seu càrrec com a conseqüència de la censura que exerceixen les direccions de València i de Madrid. El tema en qüestió ha sigut la no emissió del vídeo que recollia la veu de Carmen Martínez Castro, secretària d'estat de Comunicació, dient "que os jodan" als pensionistes que es van concentrar a l'Ajuntament d'Alacant, el passat 5 de maig, durant la visita de M. Rajoy.
Allò de censurar informacions en un mitjà públic o relegar notícies rellevants a espais "breus" col·locats al final del Telediario, no és nou per a nosaltres els valencians. Tampoc és una novetat que la direcció del mitjà creara una redacció paral·lela amb gent contractada a dit amb el propòsit de controlar l'edició de notícies. En els dos casos, l'objectiu és evitar que les notícies perjudiquen el govern de torn i al seu partit. Com hem dit, no és nou en terres valencianes. Ho vam sofrir amb l'antic Canal 9 mentre governava el Partit Popular. Des de l'arribada d'Eduardo Zaplana com a president de la Generalitat –ara investigat i detingut per diferents presumptes delictes de corrupció– fins al tancament de 2013, la televisió pública valenciana va crear escola en les diferents formes de manipulació de la veritat: informacions tendencioses, censura prèvia i autocensura, tal com queda descrit al llibre Las televisiones públicas autonómicas del siglo XXI (2015) d'Aldea Global.
Tenim exemples concrets publicats sobre el tractament informatiu de l'anomenat "Cas Fabra" o el cas de les famoses "crescudes de l'Ebre" que analitzen amb detall les diferents formes de manipulació informativa de l'antic Canal 9. Però també es practicava l'exclusió, la censura nua i crua perquè no aparegueren en pantalla aquells col·lectius que no eren del gust del govern, com els afectats per l'accident del Metro de València, els membres d'Escola Valenciana o cantants i grups musicals valencians de renom com Ovidi Montllor, Raimon o Al Tall. Durant el llarguíssim procés judicial del Cas Fabra, quan no se censurava directament, s'emetia en peces breus sense imatges del protagonista, llegides precipitadament i ocultant aquells aspectes que podien perjudicar Carlos Fabra, aleshores president de la Diputació i del PP de Castelló.
Tot va començar en 1994, amb Zaplana: van corrompre la RTVV, van col·locar amiguets i amiguetes, van provocar la desafecció dels espectadors, la van fer inviable econòmicament i, finalment, la van tancar. Amb la pública TVE està passant una cosa semblant des de 2012, els informatius van començar a perdre credibilitat, va baixar l'audiència dels Telediarios... i ja veurem com acabarà. Res de tota aquesta decadència de la cosa pública ens ve de nou als valencians. Esperem i desitgem que el nou mitjà transmetia valencià À Punt comence a caminar amb honradesa i pensant amb els interessos informatius I d'entreteniment que es mereix la ciutadania d'aquest país.
