L’oferta d’oci que mereix una capital comarcal
El tancament de la discoteca “Peor para el Sol” ha reactivat amb força el debat social al voltant de l’oferta d’oci que hauria de tindre Ontinyent. Som una ciutat amb més de 36.000 habitants, capital de la comarca de la Vall d’Albaida, i a hores d’ara no tenim cap discoteca ni festival de música de referència en els circuits d’oci de les comarques centrals valencianes.
Evidentment, esta falta d’oferta d’oci té diferents causes que donarien per a una anàlisi molt profunda des del punt de vista sociològic, econòmic o cultural. El món de l’oci nocturn ha experimentat canvis d’acord amb l’evolució de la societat, i la iniciativa privada en este sector requereix assumir riscos i inversions que no estan a l’abast de tothom. Tanmateix, l’administració local tampoc ha fet els deures en la promoció d’espais i alternatives d’oci popular per a totes les edats. Una necessitat que afecta de manera molt intensa un sector especialment abandonat per l’administració local: la joventut.
La clausura de totes les discoteques amb què comptava la nostra ciutat s’afegeix al trasllat del Festivern a altra localitat i la desaparició del Meruts Festival o el Festival Diània, en gran part per falta de suport institucional. A més, és evident l’absència d’un impuls municipal a la realització de festes de caràcter popular en ocasions assenyalades. En altres ciutats de tamany semblant, la nit de Cap d’Any, el Carnestoltes o altres festejos compten amb amenització musical sufragada pels ajuntaments en espais públics. A Ontinyent, el Carnaval impulsat fa anys per l’hostaleria local es va perdre, i la nit de Cap d’Any també, per diferents circumstàncies. Des d’aleshores no s’ha intentat cobrir el buit amb l’impuls de l’Ajuntament.
Fora del calendari de festivitats tradicionals, llevat d’alguns pubs que resisteixen amb valentia, l’oferta d’oci a Ontinyent és tan pobra que obliga les generacions més joves a traslladar-se a altres localitats -fins i tot amb menor població- per poder trobar espais atractius de socialització. Esta situació, unida a les deficients comunicacions amb transport públic que pateix la nostra ciutat i comarca, representa un increment dels desplaçaments en cotxe o moto, amb la perillositat que açò suposa. A més, també implica una pèrdua d’oportunitats de dinamització del sector hostaler, de promoció dels grups musicals locals, així com una erosió de la imatge d’Ontinyent com a capital comarcal i ciutat de referència.
Un espai definitiu per a concerts i festivals
Després d’explicar el problema, cal proposar solucions. En primer lloc, cal que l’Ajuntament atenga allò que la ciutadania proposa i vota en els pressupostos participatius. L’espai definitiu per a grans concerts i festivals va ser la proposta més votada a Ontinyent Participa en octubre de 2017, amb 2.416 vots. Sis anys després, la ciutadania segueix esperant un espai per a festivals adequat, accessible, ampli, que complisca les mesures de seguretat, que siga capaç de conciliar grans concerts amb el descans del veïnat, i que faça possible albergar festivals amb zona d’acampada, per poder posicionar Ontinyent com a ciutat amb una oferta lúdica i cultural potent. L’esplanada de Tortosa i Delgado no és el tipus d’espai que demanava la gent que va impulsar la proposta, ja que no compta amb la majoria de les característiques explicades abans. A més, ja s’utilitzava per a esdeveniments d’oci abans que la ciutadania elegira democràticament crear un nou espai que complira les condicions necessàries.
Un impuls municipal a les festes populars
En festivitats com la nit de Cap d’Any, els dies de Pasqua o Carnestoltes, l’oci a Ontinyent és pràcticament un desert. Davant esta situació, caldria que l’actual govern municipal aprenguera de les errades i estiguera disposat a col·laborar amb possibles iniciatives de la societat civil. No obstant això, també cal dir que en altres localitats és el propi Ajuntament qui organitza festes populars en les places públiques o els espais de concerts, amb accés gratuït. En qualsevol poble o ciutat del nostre país podem trobar orquestres, grups de música o discomòbils amenitzant, per exemple, la nit de Cap d’Any. Ontinyent no pot ser una excepció. I la por al fracàs per experiències passades s’ha de combatre amb lideratge, creativitat i aprenentatge de tot allò que cal millorar.
Incentius i facilitats a possibles iniciatives privades
Per últim, cal que el govern municipal lidere una resposta a les mancances d’Ontinyent pel que fa a l’oferta privada d’oci. Evidentment, qualsevol iniciativa privada ha de complir amb el marc jurídic corresponent, i ha de ser assumida amb recursos propis per part de qui la promou. Tanmateix, l’administració local hauria de facilitar, en la mesura de les possibilitats, la implantació d’activitats encaminades a la dinamització de l’oci local. Ajudar a l’impuls d’una oferta variada, per a diferents públics i edats, permetria diversificar l’oci d’Ontinyent, atraure nous públics i generar activitat econòmica. Tot açò, per descomptat, dins del respecte a les normes vigents que garanteixen la convivència.
En definitiva, Ontinyent mereix comptar amb una oferta pública i privada d’oci per a totes les edats, com a capital comarcal que som i volem ser. Venim de molts anys de pèrdua d’espais i esdeveniments, accentuada pel desinterés institucional en posar solucions a la problemàtica. L’aspiració de la nostra ciutat no és emular “la Ruta del Bakalao” ni res per l’estil, però tampoc volem un Ontinyent que expulsa les generacions més joves quan volen eixir a passar-ho bé. La capital de la Vall d’Albaida pot combinar la tranquil·litat i la seguretat que ens caracteritza amb la vivacitat d’una ciutat que vol que la joventut se senta atesa i estimada. Hem d’esforçar-nos per fer d’Ontinyent una ciutat més viva i amb futur.
