Una lliçó de tots els presidents de falla
Dimarts passat, 10 de març, a poqueta nit, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, compareixia per anunciar allò que alguns intuiem podia passar però no voliem ni imaginar: que la nostra festa fallera no anava a celebrar-se, almenys en les seues dates, pel Covid-19 o coronavirus.
Eixe anunci que ens arribava des del Palau de la Generalitat suposava una autència poalada d’aigua freda per a la majoria de valencians i valencianes, per als qui estimem les Falles, sigam o no membres d’alguna comissió. En només uns instants, aquelles paraules de Puig ens deixaven de pedra, en un autèntic ‘estat de shock’.
Al capdavant se’ns presentava una situació totalment desconeguda. Acabaven de suspendre les Falles valencianes a només 9 dies de Sant Josep, amb tot el que això comporta. Sense paraules.
L’endemà dimecres, a primera hora, l’alcaldia ens convocava als portaveus dels grups municipals, també als alcaldes de les entitats locals menors, tècnics municipals, comandaments de la Policia Local i representants de la Junta Local Fallera. En eixa primera presa de contacte s’informava sobre les primeres directrius preventives activades des de les administracions de l'Estat i autonòmica, i es marcava el full de ruta a seguir en Sueca.
Eixe mateix dia, a les 14’30 hores, tornavem a ser convocats, eixa vegada en presència també d’alguns dels presidents de les comissions falleres, huit per ser exactes. No cal dir que estes persones, que dediquen altruistament el seu temps a la festa fallera, tenen bona part de culpa d’eixa ‘germanor’ de la que tant ens omplim la boca els suecans i les suecanes.
Doncs bé, d’eixa segona reunió vam eixir, almenys jo ho vaig fer, amb una lliçó dels presidents allí presents, lliçó que de vesprada va ser confirmada en una altra reunió que van mantindre, ara sí tots, els 16, amb la Junta Local Fallera. Havien acordat, per UNANIMITAT (sí, ho escric en majúscules) el tancament temporal de tots els casals fallers per a qualsevol esdeveniment lúdic festiu, inclosos els esmorzars, dinars, sopars, etcètera.
En este punt cal recordar que amb la suspensió de les Falles, l’Ajuntament ajornava tots els actes oficials programats al carrer i revocava totes aquelles autoritzacions concedides. Això sí, el que no podia fer l’Ajuntament era prohibir que dins dels casals pogueren reunir-se les colles de fallers i falleres per sopar o jugar a cartes. L’administració local sols tenia potestat de ‘recomanar’ a les comissions que no realitzaren eixes activitas als seus casals per qüestions de salut pública. I així ho va fer.
A tots ens consta que molts presidents de falla hagueren de soportar pressions de gent partidària a mantindre eixa activitat privada als interiors dels casals. Però no. Tots a una, els 16, demostraren una fermesa digna d’admirar i, sobretot, un sentit de la responsabilitat que personalment no he volgut deixar que passe com una mera anècdota, cosa que m’ha dut a escriure estes línees.
Gràcies a Diego, Vicent, Pio, Eusebio, Kike, Lucas, Abelardo, J.Francisco, Manolo, Xuso, als Carlos (Solàs, Suárez, Cordellat i Vendrell), als Javis (Morales i Boix) i, com no, a Bernardo, per haver donat una autèntica lliçó de sentit comú en estos moments tan complicats per als qui estimem la festa. Heu fet el que havieu de fer, anteposar la salut a qualsevol altra cosa. I ho heu fet sense que vos tremolara el pols. Ens heu demostrat que les Falles de Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes estan en bones mans.
