La Llei d'ús del Valencià és un recordatori de la nostra identitat
En el transcurs de quatre dècades, la Llei d'ús del Valencià ha sigut testimoni de transformacions significatives en la identitat lingüística de la nostra regió. Com a ciutadà compromés i ex president del PSOE d'Alzira, considera essencial commemorar esta fita i reflexionar sobre el seu impacte en la nostra societat.
L'aprovació de la llei el 23 de noviembre de 1983, va marcar un moment transcendental en la història valenciana, donant lloc a un reconeixement formal de la nostra llengua regional. El govern encapçalat per Joan Lerma i la destacada labor de Cipria Ciscar i el seu equip van ser fonamentals per a cristal·litzar este assoliment històric. És imperatiu reconéixer la seua dedicació i esforços, que van establir les bases per a la preservació i promoció de la nostra identitat cultural.
No obstant això, enmig de la commemoració, no podem ignorar les tensions actuals que envolten l'ús del valencià. La crítica al Partit Popular es torna necessària en observar els canvis introduïts sense la deguda consulta a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, un òrgan fonamental establit en el nostre estatut. Esta falta de diàleg compromet el respecte a les institucions i soscava els fonaments de la diversitat lingüística que tant ens enriqueixen.
Resulta crucial subratllar que la llengua és un element viu i dinàmic que evoluciona amb el temps. La riquesa del valencià radica en la seua capacitat per a adaptar-se i enriquir-se amb noves expressions i matisos. L'acadèmia, com a guardiana de la nostra llengua, ha de ser respectada i consultada en qualsevol ajust normatiu, per a assegurar que les decisions reflectisquen la realitat lingüística del nostre temps.
La diversitat lingüística no sols és un tresor cultural sinó també un pont cap a la comprensió i la inclusió. La protecció i promoció del nostre idioma regional han de ser una tasca conjunta que transcendisca les diferències partidistes. És un deure col·lectiu vetlar perquè la llengua valenciana es mantinga vibrant, servint com a llaç que uneix a la comunitat en el seu conjunt.
En este context, és crucial destacar la importància de l'educació en l'enfortiment del valencià. Garantir la seua presència en el sistema educatiu és essencial per a garantir que les futures generacions mantinguen i valoren la nostra rica herència lingüística. A més, fomentar el bilingüisme promou una societat més inclusiva i oberta, on la diversitat és celebrada i no restringida.
Commemorar estos 40 anys no sols implica reflexionar sobre el passat, sinó també mirar cap al futur amb responsabilitat i compromís. La llengua valenciana és un actiu inavaluable que mereix ser preservat i nodrit. La col·laboració entre les forces polítiques, la societat civil i l'acadèmia és essencial per a construir un futur on el valencià florisca i siga apreciat per tots. La Llei d'ús del Valencià és un recordatori de la nostra identitat compartida i la responsabilitat col·lectiva de protegir i promoure el nostre ric patrimoni lingüístic.
És hora de deixar de costat les diferències polítiques i treballar junts per a assegurar que el valencià continue sent un símbol d'unitat i diversitat en la nostra benvolguda terra.
