L’Arxiu Municipal d’Ontinyent, esperant que se l’estimen
Una de les propostes de la fase final d’aquesta edició d’Ontinyent Participa era la digitalització de l’Arxiu Municipal d’Ontinyent. Aquesta era una notícia excel·lent tenint en compte que va ser la proposta prioritària per al Consell Veïnal i que altres consells ho van entendre com una necessitat urgent. Es desprén d’aquest gest que bona part de la ciutadania entén que cal dotar de recursos l’Arxiu, ja que implica la conservació del nostre patrimoni.
Com a Regidora d’Arxiu aquesta qüestió de la digitalització és cabdal. Des que se’m va delegar la regidoria he estat treballant en aquest tema que la meua companya, Paloma Alberola, ja va encetar a principis de legislatura. Al respecte, voldria fer algunes reflexions que considere importants per entendre quina és la situació actual.
D’una banda, cal tindre en compte que l’Arxiu Municipal pateix un gran un deute històric. El tracte rebut per aquesta part tan important del nostre patrimoni ha estat nefast pel que fa a pressupost, personal i infraestructures. I solament sobre aquests tres pilars es pot impulsar la seua recuperació i dignificació. Anem per parts.
Un finançament irrisori
Els pressupostos assignats han estat absolutament insuficients per a cobrir les necessitats més bàsiques de l’Arxiu. La restauració, la digitalització, la dotació d’una biblioteca especialitzada, l’organització d’exposicions, l’actualització de formats digitalitzats i el foment de publicacions són algunes de les comeses que té aquest servei. Amb els 6.000 euros anuals assignats aquesta legislatura no hem pogut arribar més que a fer xicotetes empentes.
Per a 2023 hem aconseguit quasi triplicar l’assignació econòmica fruit d’una negociació encapçalada per Compromís per Ontinyent. Però la quantitat continua sent insuficient considerant tot el que hi ha pendent. Des de la Regidoria de la qual soc responsable treballarem per optimitzar al màxim aquesta xifra.
Personal insuficient
Pel que fa a personal, cal apuntar que l’Arxiu compta amb dues places. Solament una d’aquestes és específica d’arxivística. A més, és important destacar que les tasques del personal d’Arxiu no són exclusivament d’atenció al públic, sinó que a més, el mateix Ajuntament requereix documentació que el personal ha de cercar i lliurar.
Tant l’anterior Regidora d’Arxiu, com jo mateixa, ens hem reunit amb la Regidoria de Personal en diverses ocasions per demanar que s’amplie el personal en aquesta àrea. D’altra banda, com que no existeix borsa de personal, no es poden cobrir vacances, baixes ni altres drets laborals a què es puga acollir la plantilla. Un desgavell.
Ubicació inadequada
Arribem a l’últim pilar, les instal·lacions. Actualment l’Arxiu està distribuït en tres seus: la planta baixa de la Casa Velàzquez, les cotxeres de l’aparcament de Sant Jaume i les golfes de l’Ajuntament Vell. La dispersió dels documents i la situació de vulnerabilitat a què estan exposats per la inadequació dels espais posa l’Arxiu en una situació d’emergència.
Aquesta és altra de les reivindicacions que hem fet arribar en diverses ocasions. Però no hem rebut cap resposta positiva de gestió de la problemàtica. Des de Compromís per Ontinyent apostem per reunificar l’Arxiu Municipal d’Ontinyent i dotar-lo d’unes instal·lacions suficientment amples per conservar de manera segura tots els documents. Com d’important hauria estat prioritzar les subvencions europees en l’adequació de la Casa Maians com a seu definitiva del nostre Arxiu!
Parlem de digitalització i participació
On queda la digitalització en tot aquest entramat de dificultats? És evident que per tal de fer accessible l’Arxiu cal dedicar esforços en la digitalització. Per fer-ho calen recursos econòmics i recursos de personal. Aquesta edició d’Ontinyent Participa era una oportunitat per a dotar-lo de recursos, però si no apostem per l’ampliació de personal, serà difícil d’aconseguir. Però també cal cobrir el deute històric que descrivia al principi.
I una altra idea clau és la participació. Finalment la proposta no ha eixit guanyadora. Moltes vegades ens trobem amb gran quantitat de necessitats d’Ontinyent que es traslladen a processos de participació ciutadana, però que hauria de realitzar d’ofici l’Ajuntament, dins la seua gestió diària. En aquest context, hi ha tants projectes urgents que molts d’ells no resulten escollits.
No obstant això, no mereix l’Arxiu igualment recursos? No és una necessitat bàsica en termes patrimonials? No hauria de formar part del full de ruta de la política local com una prioritat? Tampoc hem d’oblidar que, malauradament, que una proposta resulte guanyadora no sempre significa que es portarà a terme. Els incompliments d’edicions anteriors d’Ontinyent Participa són una realitat a lamentar, com ara la creació d’una zona definitiva per a grans concerts, la substitució de la coberta del Mercat Municipal i la millora de l’accés de vianants de l’estació de tren al Cementeri municipal.
Un apunt final. Cal voluntat política. Des de Compromís per Ontinyent no ens en falta.
