El 9 de juny de 1931 va ser important i decisiu per al sistema educatiu Espanyol

Els programes d'ensenyança primària i secundària del Govern Provisional de la Republica van complementar amb una sèrie d'importants innovacions, que d'haver persistit haurien arribat a representar una indubtable millora de la situació educacional i cultural d'Espanya.

Entre elles hem de mencionar, almenys, els consells d'ensenyança, l'educació nocturna, les biblioteques ambulants i la creació de nous centres d'investigació i cultura.

Per decret del 9 de Juny de 1931 es van crear el Consell de Primera Ensenyança, el Consell Universitari, Els Consells Provincials i els Consells Locals, en un intent de coordinar l'ensenyança tant en sentit vertical com a horitzontal. En els Consells es va donar entrada a representants de les famílies dels educands i a diverses institucions i coordinadors.

Encara que tots els consells no funcionaven amb idèntica eficàcia, la veritat és que molts d'ells van representar el germen de desenvolupaments educacionals sorprenents. En algunes províncies on el pes de la força polítiques representaven millor a la majoria en el govern, els esforços dels ajuntaments van tindre resultats senzillament esplèndids.

D'altra banda, una orde del ministeri d'instrucció pública de l'1 de Desembre de 1932, va obrir una gran possibilitat per al futur. Es tractava de facilitar l'accés a l'educació als adults analfabets o que van voler perfeccionar la seua formació. Una iniciativa que va romandre llarg temps fins a un ressorgiment en la dècada de 1950.

Una altra iniciativa d'estendre la cultura als nuclis de població més retardats van ser les més de 5000 biblioteques ambulants que es van posar en marxa. Però va ser, sens dubte, amb les missions pedagògiques on la jove República va mostrar les seues millors intencions d'anar transformant el més ràpid possible el teixit d'ignorància i obscurantisme que fins llavors havia cobert el país.

Finalment, la República va crear una sèrie d'Institucions destinades a impulsar el desenvolupament de la investigació científica i de la cultura. Van nàixer així en Institut d'Investigacions Científiques, l'Institut per a la Investigació i publicacions de fonts de la Història Medieval d'Espanya.

Per primera vegada es relacionava a la Universitat amb els problemes específics de la docència, al crear-se els Instituts de l'Educació va ser de facto l'únic centre de formació d'especialistes en l'ensenyança.

En definitiva la República venia a trencar eixa inèrcia històrica i a posar en marxa un programa modern de "educació per a tots". Que en eixe programa hi haguera errors era lògic per l'envergadura de l'empresa, i per l'estretor a aconseguir resultats que superar una situació d'autèntica tragèdia nacional heretada del passat.

Estos avanços es van aombrar amb l'accés de les dretes al govern. El pressupost d'instrucció pública va créixer amb molta lentitud; substancialment s'estava tornant a la tesi subjacent de què educar al poble podia ser pèssim negoci per als mediocres propòsits de l'oligarquia dominant.

La República, almenys va fer moltes coses positives, i de fet molt progressistes com l'educació. De fet si comparem els articles destinats a l'educació de la Constitució de 1931 i els de la nostra actual Carta Magna ens adonarem que en la dècada dels trenta es tenia una perspectiva molt més progressista del que al nostre tema es referix.

En el seu afany de separar l'església de les escoles, en la Constitució del 31 es prohibix donar classes de cap de les religions ja que per a això ja té estes els seus edificis i llocs assignats a este efecte, mentres que en la Constitució actual s'arreplega el dret dels pares que els seus fills reben l'educació religiosa i moral que ells creguen.

Total que al final tots hem hagut de donar només i exclusivament religió Catòlica o anar a Ètica. En la República açò no haguera succeït. El que ocorre és que amb la presa del poder del General Franco, ens van sumir en una concepció tan pobra com bàsica del que realment significa l'educació i el verdaderament important que és esta per a la societat.

Hui hem de recordar aquell 9 de juny d'una banda amb nostàlgia i per una altra amb la satisfacció que aquell decret progressista va fer possible que a Espanya l'educació fora almenys un tema important perquè si educació no hi ha cultura i sense cultura la dreta sempre està per damunt de la gent progressista. Per això ara més que mai hem de lluitar perquè este govern de dretes no aconseguisca els seus objectius de retallar en educació perquè siguem submisos al poder del capital i de la dreta espanyola.

Un dia con el de hui es necesari que parlem de Rodolfo Llopis Ferrándis, socialista valencià va ser una de les persones més influents a nivell educatiu del nostre país, especialment durant la II República Espanyola, gràcies a la seua gestió des de la Direcció General d'Ensenyança Primària.

No hem d'oblidar que Llopis va ser, per tant, promotor i executor de la reforma educativa republicana, que estava basada en la laïcització, en un pla intensiu de construccions escolars i en la millora fonamental de la formació del mestre per mitjà del cridat Pla Professional. En este sentit podem dir que “en realitat era Llopis el més intel·ligent dels hòmens que es van fer càrrec de la Instrucció Pública en 1931.

Considere que és un bon dia per a homenatjar a un gran socialista que va ser secretari General del PSOE fins que en l'onzé Congrés en l'exili, a l'agost de 1970, a on Felipe González, prenia el relleu i es va convertir el secretari general del PSOE, però sempre els socialistes hem tingut present en la nostra memòria el que Rodolfo Llopis, va fer per la millora del sistema educatiu en el nostre país.