Per una igualtat real en els àmbits de decisió
Com cada any, per a mi, març es converteix en un mes especial, un mes on algunes societats democràtiques posem el focus en la igualtat en l’intent de reflexionar sobre allò que hem aconseguit i sobre els reptes que continuen presents i pendents de conquistar.
Enguany, a Alcoi, per a commemorar el 8 de Març, el Departament d'Igualtat ha dissenyat, juntament amb la resta d'entitats col·laboradores, una magnífica programació on es posa principalment l'accent en la desigualtat que hi ha en l'àmbit esportiu, en com es tracten altres esferes relacionades amb la cultura i, també, en la doble discriminació de col·lectius com és el cas del de les dones gitanes. Una gran programació que ens farà reaccionar a diferents nivells, sens dubte.
Em sembla molt pertinent que l'Administració, amb aquesta mena de programacions, faça visible, de manera pública, la desigualtat existent en l'esport. Enguany, l'esport s'ha vist convulsat pel cas Rubiales, pel bes no consentit a la jugadora Jenni Hermoso, després de la victòria de la Selecció Espanyola de Futbol Femení en el Mundial, on tot Espanya va poder veure la dimensió del masclisme i de la violència sexual a la qual s'enfronten moltes dones en l'esport espanyol. Amb això, també s'ha evidenciat el funcionament patriarcal de les federacions i la desídia d'alguns Consells per millorar la protecció de les dones i per dotar-les de més capacitat de decisió i de gestió. Això, d’alguna manera, ha enfosquit la confiança en aquestes instàncies de poder que, per altra banda, promulguen grans valors en l'esport com ara la igualtat, el respecte, la responsabilitat, la disciplina, etc.
Aquesta última part sobre les posicions d'influència i de poder també m'han fet reflexionar, aquesta setmana, sobre el fet que la falta de representació femenina en aquests estaments és, encara, una assignatura pendent: segons les dades de les últimes infografies publicades pel Ministeri d'Igualtat a través de l'Institut de les Dones, només el 24 % de les alcaldies estan ocupades per dones (en la nostra comarca 3 de 33 municipis). També es mostra que únicament el 13’8% del Consell Europeu té representació femenina.
Altres dades que mostren aquesta falta de paritat en esferes de major capacitat de decisió ens indiquen que, en més de 40 anys, cap dona ha presidit el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Suprem o l'Audiència Nacional i que només tres han ocupat el lloc de fiscal general de l'Estat en 45 anys.
I és que, una cosa és la falta de representativitat i veu en llocs de responsabilitat, però una altra és tindre aquesta oportunitat i votar en contra d'ampliar i millorar drets. Aquesta proesa s’ha produït a Alcoi, en el món de la Festa, on tradicionalment s'ha apostat per una política conservadora i que, en aquests últims anys s'ha anat alineant amb polítiques més progressistes gràcies a la pressió de la societat alcoiana que vol l'evolució natural d'una societat i que majoritàriament i aposta per la igualtat dins de les seues tradicions i com no també gràcies a l’impuls de col·lectius com Fonèvol. Però ja queden enrere eixos anys on s'opinava que, en la Festa, la dona havia d'estar relegada a l'ostracisme i a cuidar de la figura central en eixos dies, del seu home, encara que, per sorprenent que ens puga paréixer, encara, hui en dia, queden algunes persones amb una certa representativitat que continuen impregnades d'eixa cultura arcaica i passada de moda.
És difícil d’entendre que, encara en 2024, se sotmetera a votació la modificació de l'ordenança per poder incorporar les dones en els càrrecs festers. Però, com deia abans, la societat alcoiana ja assumeix aquesta igualtat, i el resultat va ser favorable, amb la majoria de vots malgrat el vot negatiu de dos dones representades, amb veu i vot, en l'Assemblea General de l'Associació de Sant Jordi, junt a un grapat reduït de filaes tot i que aquestes tenen dones de ple dret al sí de les filaes i conviuen, colze a colze, amb la resta de festers.
Queda molt per fer, camí per recórrer i, també, moltes coses aconseguides que reconéixer. Caminem junts i juntes cap a una societat més igualitària avançant en drets per a totes les persones i en tots els àmbits de la vida, perquè, per a qui encara hi tinga dubtes, això és el feminisme.
