Entre l´excel.lencia y el low cost
Ja fa mesos em roda pel cap escriure una reflexió al voltant d’aquestos dos termes. Va ser a Juliol quan des de Compromís, presentàrem una Proposició No de Llei al Congrés dels Diputats de Madrid, exigint una dotació econòmica digna per al Palau de les Arts, tal i com la tenen el Liceu de Barcelona, el Teatro Real de Madrid o la Maestranza de Sevilla i alguna veu benintencionada però al meu entendre actuant des de clixés i apriorismes ens prevenia que tal demanda podria ser vinculada a una actitud elitista.
Aquestos dies feia jo, unes declaracions al voltant dels mals resultats turístics a la nostra ciutat i alertant de la manca d’un Pla Estratègic sobre el Turisme a València, on representants dels diferents sectors implicats: hotelers, hostalers, representants de d’aeroports, del Port de València, dels distints sectors culturals, etc. , posaren l’accent en que aquesta manca de planificació i de disseny del model de ciutat i d’oci podia fer-nos receptors d’un turisme de borratxera i de “low cost” com el que estava creant problemes a alguns barris de Barcelona o a algunes zones de Mallorca. Immediatament vaig tenir la resposta d’un ciutadà, que m’advertia del perill de dir açò, ja que pensava que això podia impedir l’arribada de persones amb un nivell econòmic més modest.
Davant aquestes prevencions i aquestes pors potser, el que cal és aclarir els conceptes. En un moment en què els 140 caràcters sembla ser que són els que defineixen, pense jo que en aquest tema, el que cal és ser més exhaustiu en les explicacions.
Des de ja fa massa temps, els distints governs del Partit Popular i en menor mesura el Partit Socialista , no han treballat com tocava, per acció o per omissió, perquè el concepte o l’aspiració d’excel•lència siga la senya d’identitat dels valencians. Consentir i/o provocar la situació del finançament dels valencians . Provocar i/o consentir per manca de denúncia i de reivindicació davant el poder en cadascuna de les administracions de la corrupció existent no és treballar per l’excel•lència.
Permetre que les nostres institucions, la nostra industria cultural, els nostres Museus, les nostres institucions musicals…. i un llarg etcètera no siguen respectades com ho són a altres indrets de l’estat , no és treballar per l’excel•lència.
Què, ha de ser l’excel•lència per a una societat com la nostra? L’excel•lència ha de ser el mirall on es veja reflectida, un punt i seguit en la seua acció diària, en la seua forma de fer i de projectar-se. Ha d’actuar com a motor per a les noves generacions, un motiu d’orgull generalitzat , un mecanisme de venda de la imatge de la pròpia societat. Una societat que es sent orgullosa del que fa i dels qui ho fan possible i això és el que no ens passa, ara per a ara, a una gran part de les valencianes i els valencians.
Existeix un sentiment de vergonya envers els qui ens han governat que fins i tot provoca que, com a societat perga’m la capacitat de reacció. L’accés a un determinat tipus d’activitat cultural, musical, esportiva o de qualsevol altra mena que no siga de “masses” és en si mateixa elitista, però no perquè siga cara sinó perquè necessita d’un coneixement previ , d’un aprenentatge, d’una preparació “personal”. Cares poden ser les entrades del futbol, d’un concert de rock, i no es considera per això elitista.
El descobriment de la bellesa, eixa que ens permet trobar les claus del llenguatge abstracte per excel•lència de la humanitat, és el que justifica i explica que des de Compromís reivindiquem la Cultura “elitista” (llàstima que el terme s’haja desvirtuat), és a dir, la millor, la que generen els milers de músics que des de fa molt, han convertit el País Valencià en un lloc, potser el primer territori de l’estat espanyol i un dels més importants del món, on la música és un component indiscutible de la nostra idiosincràsia.
Eixa que possibilità que a principis del segle XX València fora la ciutat de l’estat on més teatres hi havia, eixa cultura que ens permet explicar a aquells que ens volen escoltar que un castell de focs o una mascletà té una melodia, això sols ho entenen els iniciats.
Els valencians no volem ser un poble de low cost i tampoc aspirem a eixa catalogació per qui ens visiten ni per a les activitats culturals que produïm, som un poble culte – si ens deixen -, generadors de productes culturals en totes les seues vessants d’un gran nivell i per a fer-ho possible sols exigim el que ens correspon. Si aportem com els que més, hem d’exigir-li al govern de l’Estat allò que ens correspon i no ens resignem a suportar un finançament eixe sí de low cost.
