El 9 d´octubre és més que una festa
El 9 d'octubre és el dia nacional del nostre País. Celebrem l'entrada del rei Jaume I en la ciutat València i amb ella el naixement del poble valencià com una entitat diferenciada amb una llengua, cultura i formes d'autogovernar-nos diferenciades de la resta de territoris de l'Estat.
Per açò cada 9 d'octubre és un dia de festa. És el dia dels valencians i com a tal volem celebrar amb la nostra forma de fer-ho: La processó cívica, els focs d'artifici, els moros i cristians, la música i la resta de trets que caracteritzen les nostres festes populars i tradicionals.
Des de Compromís volem ressaltar la importància de les festes populars com a eina cultural i manifestació específica de la manera de ser dels valencians. Festes que cal cuidar, potenciar i ajudar institucionalment com un element important del nostre País. Seria per exemple molt difícil entendre el gran potencial musical de la nostra comunitat sense entendre a la vegada el paper de la música i dels músics en totes les festes populars valencianes.
Però el 9 d'octubre és més que una festa. També és un moment per a reivindicar, per a exigir allò que ens correspon com a ciutadans d'un Estat que massa vegades s'oblida de la nostra terra i de la nostra gent. Per açò també ens hem de plantejar un 9 d'octubre reivindicatiu respecte a les greus carències acceptades per tots els valencians, per açò hem de reivindicar la nostra identitat com a poble i, a la vegada, el nostres interessos davant el govern estatal.
I és que els valencians estem infrafinançats des de fa dècades respecte a la mitjana de l’Estat. Una vegada més, el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat del 2015 ha confirmat que els governants del Partit Popular, Alberto Fabra i Rita Barberà, no pinten res davant de Mariano Rajoy per moltes hores d'entrevista que es puga mantenir amb ell.
La realitat és que viure a la Comunitat Valenciana suposa estar pitjor finançat i amb menys inversions que la mitjana de Comunitats Autònomes Espanyoles.
Els resultats són clars: Una sanitat mediocre, una educació molt deficient i amb elevades taxes d'abandonament escolar, unes infraestructures precàries, un deute públic galopant , entre altres.
Però a més, ser de la ciutat de València, suposa una discriminació negativa front a altres grans ciutats. Per exemple en 2015, malgrat les promeses del PP municipal, València continuarà sense tindre un contracte programa que financie el transport públic com ho tenen Madrid, Barcelona o Canàries.
Els valencians no tenim, ni tindrem a mitjà termini, un túnel passant per al ferrocarril que possibilite entre altres coses acabar amb el parc de vies al centre de la ciutat. Cal recordar que a Madrid estan construint el tercer túnel en paral•lel, a Barcelona el segon, i que ciutats com Girona, Saragossa o Cordoba disposen d'aquesta infraestructura ferroviària. En Vigo s'està construint actualment. Ja al 1991 (fa vint-i-tres anys i molts governs del PP i el PSOE en Madrid), Rita Barberà tenia al seu programa electoral el famós Parc Central.
El mateix passa en temes culturals: Tenim un Palau de les Arts que rebrà només 423.230 euros de l'Estat, front als casi 9 milions d'euros del Teatro Real de Madrid, els 7 milions del Liceu de Barcelona o els 1,6 milions de la Maestranza de Sevilla. Tenim un museu d'art contemporani (IVAM) que que rebrà 156.000 euros dels PGE, front als 16 milions del Reina Sofia i els 5,4 milions del Thyssen de Madrid o els 2 milions del MNAC de Barcelona, com si després d'una dècada de gestió de Consuelo Císcar no n'hi haguera sigut suficient prejudici.
Este 9 d'octubre és un any per a reivindicar les nostres senyes d'identitat. Però també i amb la mateixa energia, per a exigir a l'Estat un tracte digne i equitatiu. No podem continuar d'esta manera. El maltractament permanent del govern de l’Estat perjudica directament la vida del nostre poble a tots els nivells convertint-nos en la pràctica en ciutadans espanyols de segona categoria.
