Hui 14 d’abril es complix el 85é aniversari de la proclamació de la II República a Espanya
La República ha estat present en els anhels de les masses treballadores del nostre país durant generacions. Estos anhels no estan basats només en el rebuig de la persistència d’un anacronisme feudal, com la monarquia, en una societat moderna com la nostra, on tot càrrec o representant públic ha de ser triat i revocat per la població, sense privilegis de cap tipus.
L’arribada de la Segona República el 14 d’abril de 1931, no sols va ser un canvi de règim polític, va ser també un autèntic bot, no sols en el pla quantitatiu, sinó també en els aspectes qualitatius de les seues pràctiques culturals i educatives.
Parlar de la república és parlar dels valors i conquistes democràtiques, que va suposar la II República, per això hui a de ser un dia de festa per als que compartim els ideals de llibertat, justícia social, cultura i modernitat.
Les circumstàncies canvien en 85 anys i la societat espanyola afronta reptes i problemes diferents dels que afligien al nostre país en els anys trenta del segle pasat. No és menys cert que hi ha alguns paral·lelismes històrics.
La situació econòmica i social, després de quasi una dècada de crisi, seguix degradant-se amb índexs de desigualtat, desocupació i pobresa insostenibles i intolerables en paral·lel al desmantellament accelerat dels servicis públics. I no ens oblidem dels gravíssims atacs a les llibertats i drets fonamentals per a tractar d’emmudir la justificada protesta social enfront de la indecent impunitat de què han gaudit els autèntics causants (i beneficiaris) de la crisi.
En estos moments més que mai es fa necessari articular una proposta de canvi global i integral perquè els ciutadans puguen tornar a tindre la mateixa esperança i il·lusió, perquè és molt preocupant el desànim creixent i l’abandó que s’està produint en àmplies capes de la població.
Cal posar la reivindicació republicana en l’agenda política actual i que deixe de ser un mer decorat nostàlgic ple de bones intencions per a un futur sempre llunyà.
És necessari construir un futur d’esperança, d’il·lusió, un futur digne per a les generacions futures. Perquè això és possible, des de la concòrdia i el consens per a construir una nova República, que els ciutadans i ciutadanes d’este país mereixen.
És sabut per tots que la tradició cultural i política del PSOE és republicana. Hui hem de pensar que el consens sobre la monarquia deu redefinir-se. Perquè és necessari pensar en la reforma amb tranquil·litat constitucional, que faça possible un nou marc dins del nostre actual panorama social i polític.
