És la cultura, tros d'ase!

Per veure si una paraula és percebuda per una comunitat determinada d'una manera semblant, hauríem de preguntar a cada persona d'eixa comunitat quines són les expectatives pràctiques que li genera aquesta paraula. Això és el que proposa Charles S. Peirce en la màxima pragmàtica, i un altre exemple que pot servir per a entendre-ho millor, seria el de preguntar als membres d'un partit polític quines expectatives pràctiques li genera, per exemple, el nom de la seua organització. Així, uns diran que interpel·la al canvi de sistema econòmic o que li reafirma en la seua nació o que ho entén com un crit de guerra, quelcom que li dóna veu per expressar la seua frustració.

El valencianisme, cal dir-ho per molts motius, no queda perfectament definit quan algun partit simplement li afegeix a les seues sigles "valencià" , encara que tinga l'accent obert a la "a". No. Alguna cosa més ens ha de generar eixes expectatives pràctiques per al valencianisme polític. Què? Reconec que no ho sé, però sí que tinc clar que després de molts anys intentant ser la ferramenta d'una part de la societat valenciana que reclama el dret a existir com a poble i fa de la identitat el seu eix vertebrador per aconseguir ser una entitat coneguda i reconeguda. El Bloc Nacionalista Valencià té un lloc definit en l'imaginari col·lectiu i això em fa percebre el que ja deia Plató amb la frase: "el nom fa la cosa"1.

El Bloc, així a soles, fins i tot inclou el significat de nacionalista, però no per omissió del significat sinó per síntesi i assimilació.

No cal dir que a la tradicional batalla de l'anarquisme contra tot allò que fa olor de nació ha estat assumida com a dogma i signe de puresa de la major part de l'esquerra, de fet, sembla que ara que el llibertarisme2 econòmic agafa de l'ideari anarquista les bases per proposar un estat mínim3, el nacionalisme en totes les accepcions de la paraula, està demonitzat. Això, i el fet que l'independentisme (en tant que aposta pràctica del nacionalisme sense nació) està qüestionant l'estat nació del regne d'Espanya, fa que tot l'aparell mediàtic pose en el seu punt de mira sobre el nacionalisme en tant que trencador i obviant, naturalment, el fet engrescador i creador d'un nou projecte.

No tinc clar ni els motius ni les propostes que es barregen per a canviar el nom del partit, però em fa la impressió que els estudis de màrqueting i les tendències dels "consumidors" partidistes són les que marquen la política, per què? Doncs perquè com ja s’ha dit, el nom fa la cosa. I qui vulga al·legar la no-existència dels unicorns, que pense dos segons en la imatge que li ha vingut al cap quan ha interpretat la paraula “unicorn” i tot just després que visualitze “Bloc Nacionalista Valencià” i es prepare per assumir una nova imatge d’un nou nom, o... que propose un nom per a eixa imatge que té en el cap.

Benvingudes ments obertes al debat, però sense guiar, lliure i engrescador.

1 «el nom per tant és un instrument d'ensenyament i classificació de l'essència» a (Cràtilo 388 be)

2 El llibertarisme és un concepte, el qual faig servir per allunyar la rapinya econòmica neo-conservadora del concepte de llibertat el qual, hauria d’abanderar tothom que sent l’opressió i no aquelles persones que volen la llibertat per a explotar l’altre.

3 Llegiu: Anarquía, Estado y utopia, de Robert Nozick.