Corrupció com a professió
Hi ha un saber popular que diu que “on hi ha corruptes també hi ha corruptors”. El problema és que de vegades, induïts o no, ens oblidem d'aquesta sàvia veritat popular. Ara que ha saltat a la palestra, de manera alarmant, la corrupció política i que no es tracta de casos aïllats o pomes podrides, molts s'afanyen per desviar l'atenció amb mecanismes asèptics de control. Bé, no està malament. Podem, per centrar-nos en aquesta qüestió, aparcar aquest debat dels corruptors per a una altra ocasió. A mi m'hagués agradat que aquestes mocions anticorrupció hagueren aprofundit en les causes que les provoquen o generen. Haver arribat a l'arrel del problema, però dedicarem unes línies als aspectes en els quals volen que ens centrem.
Les mesures de control cal compaginar-les amb mesures tendents a la “desprofesionalització» de la política com les quals va plantejar Sí-Podem en el ple del mes de febrer, on proposava fer extensible les limitacions de manats dels Alcaldes als Regidors amb alliberament, o siga amb sou.
La professionalització de la política és obstacle en el camí cap a l'eliminació de la corrupció. Un professional de la política a la llarga busca les diferències amb altres sectors, tendeix a un comportament gregari amb un argot específic, pot perdre la perspectiva, es pensa indispensable i tendeix a defensar el seu lloc de treball en comptes de defensar l'interès general. Però, que no se'm malinterprete, no estic qüestionant a la persona.
No hi ha gent dolenta i gent bona en política, sinó mecanismes comuns pels quals cristal·litzen unes males pràctiques individuals. La política entesa com una professió, el “polític”, l'expert en política, allunya a la resta de la ciutadania de la possibilitat de fer política, no cuida ni vela perquè totes i tots tinguen capacitat de decisió, perquè per això ja estan els polítics!, i aquí, permeteu-me que vos diga, entren tant els “professionals” d'esquerres com els de dretes. El polític professional a la llarga no es deu a la gent ni tan sols al partit, sinó al seu salari i fa el possible per aferrar-se i assegurar el seu sustento i aquí és on s'obre una escletxa per on es poden consolidar conductes delictives.
Cal acabar per tant amb aquesta dinàmica perniciosa. Fer política institucional deu pensar-se com alguna cosa temporal, amb garanties i estabilitat sí, però sense privilegis i clarament oberta, no només en el discurs sinó sobretot en la pràctica, a la participació de tota la ciutadania. Per això és important mesures de control i fiscalització com les quals plantegen moltes mocions o com les que plantegem nosaltres també, però molt més important és implementar els mecanismes perquè tota la ciutadania pugui fer política. És necessàriament urgent un Petrer majoritàriament conscient, actiu i propositiva.
Per tant anem a emplaçar-nos tots i totes a buscar aquests mecanismes, aquestes mesures a mig termini per ampliar la participació i l'organització de la societat civil, màxima garantia de la desprofesionalització, mentre se segueix aprofundint en posar traves a les escletxes delictives… també a les quals es provoquen des del costat dels corruptors, limitant l'accés als serveis públics a l'empresa privada i les encaminades a reduir la burocràcia de l'administració, una altra de les potes de la corrupció institucional.
