Contra la violència masclista, responsabilitat política i apoderament social
Estos dies d’estiu estem escoltant, més encara, crues notícies sobre casos de violència masclista amb resultat de mort. Dies, en que tota la ciutadania es troba molt sensibilitzada pels nombrosos casos de dones mortes a mans de les seues parelles o exparelles en el que duguem d’any ( i sense oblidar les morts de xiquetes i xiquets aixina com d’amigues o pares).
Dies, a més, on la repercussió mediàtica dels últims assassinats (la exregidora de Serra o les amigues de Conca), han causat una indignació social molt gran.
Però és ara que ens deguem fer la pregunta: QUÈ ENS ESTÀ PASSANT?. Ara, a mitjans d’agost, quan gran part de la població fa vacances; ara és el moment de parar i repensar tot el que està passant. I caldrà fer-se moltes preguntes, i caldrà pensar per què la societat en general i les institucions en particular estem fallant.
Este fracàs te que dur-nos més enllà del dolor i la ràbia i fer-nos despertar. Anem a demanar una avaluació integral de les mesures que estan duguent-se a terme i d’aquelles que no s’estan complint. Anem a veure quines mancances cal exigir i això sols es podrà fer amb un compromís ferm i solidari de tots els agents socials i polítics.
No anem a llistar totes les propostes que des de Dones amb Compromís havem ofertat, ni d’altres que tampoc estan duguent-se a terme. Sols volem recordar que propostes hi han, falta voluntat de treballar-les i diners per invertir en la prevenció de morts estèrils.
A més, demanem la implicació de tota la societat: des de la policia, el personal sanitari, educatiu i de tota la gent del poble, del carrer, de les amistats que no s’atreveixen a denunciar casos que coneixen, i del veïnat que calla quan escolta els crits de la casa del costat...Però no tenim que arribar als casos extrems...cal parar abans, molt abans. Cal estar a l’aguait amb la nostra joventut que torna a models mal anomenats “d’amor romàntic”on la dona confon protecció amb control (què les dones necessitem protecció?...de qui?...de què?). Cal educar des de la igualtat i amb igualtat, així com tenim que exigir la retirada de certs programes televisius, igual que introduir mecanismes de control de la publicitat, i...tantes, tantes coses que estan per fer!
Però sí que insistirem en la necessitat de fomentar l’expressió de repulsa total davant de cada cas de violència masclista. Com més gran siga el rebuig en l’àmbit públic contra el maltractament, millor i més avançarem en el rebuig social. No callem davant situacions de risc o d’agressions, què per no acabar amb resultat de mort, no cal comptabilitzar...Totes i tots coneguem casos que amb major o menor resultat de lesió estan patint dones al nostre voltant. No els callem, no els amaguem, perquè això ens fa còmplices.
Mentre redacte estes notes, em diuen que una dona a Alginet ha estat apallissada per la seua parella...maleït estiu, pense, mentre una llàgrima de ràbia novament vessa fins el teclat.
És el moment de reivindicar més solidaritat entre les persones, amb uns valors de respecte i de demanar un reconeixement polític de la magnitud del problema de la violència masclista. Tal vegada aixina, caminarem cap a una societat més igualitària.
I RECORDA, NO ESTÀS SOLA
