¿Arribarà el dia en el que no calga rememorar la batalla d’Almansa?

Un atre any, hui, 25 d'abril,  rememorem el dolorós resultat de la batalla d'Almansa.  I hui, com sempre, s'aprofitarà per a fer balanç de la nostra indigna situació, del nostre perenne fotuts i arrimats al marge. Canviem ya el chip, que ya toca. Gravem-nos a foc en la pell el Vergonya, cavaller, vergonya, del rei Jaume a les seues hosts despuix del llastimós espectàcul en la batalla de Portopí. Vergonya, valencians, vergonya podríem aplicar-nos els uns, càrrecs polítics, i els atres, societat civil. No és pot tindre tan poca espenta a l'hora de reclamar lo que per justícia i equitat nos pertoca. Exigir la recuperació del, en format hastag, #DretCivilValencià,  supon, ni més ni manco, que equiparar-nos ad atres territoris autonòmics, governats o no per partits nacionalistes. És un insult que una sentència tombara el retorn consuetudinari basant-se en la vigència de l'infame Decret de Nova Planta i, lo més greu, perpetra un crim de lesa patria tot càrrec públic valencià i tot membre de la nostra societat civil que, pusilànim, calla i accepta est ultrage ¿Tenim sanc, valencians?

Forçar a que l'Estat nos abone, d'una volta per totes, el deute històric que han cobrat ya atres territoris històrics, governats o no per partits nacionalistes, és un acte d'igualtat en drets, en deures ausades que estem emparellats, en el restant de territoris autonòmics, alguns dels quals aporten molt manco a l'economia estatal que els sempre solidaris valencians ¿Som bons? O de ser dos voltes bons, ¿som bovos de bava? ¿i els nostres càrrecs públics? ¿són o es fan bovos per interessos espuris?

Anular un sistema d'infrafinançació instaurat per Zapatero, en el vot afirmatiu del Sr. Puig, i mantingut per Rajoy, sense que la Sra. Bonig haja fet fort en èxit per a suprimir-lo, és una reivindicació íntegra i objectiva que pretén per als valencians, eixos que majoritàriament callen, o com a màxim marmolen, per a major glòria dels governs centrals, un tracte equànim en el restant d'habitants de l'Estat. ¿Tan difícil és donar-nos el mateix tracte que el concedit als demés? ¿tan complicat és per als nostres diputats en Madrit exigir el respecte a la Constitució?

Reclamar un pla estratègic d'infraestructures en el que igualar-nos als demés territoris autonòmics, governats o no per partits nacionalistes, gràcies al qual guanyar competitivitat per als nostres mamprenedors ¿tan injust és? De no ser-ho, per qué la societat civil valenciana calla, com callà quan perguérem el sistema financer valencià, balafiat per indignes representants públics. Representants, per cert, dels partits majoritaris, que tampoc digueren ni pruna quan el centralisme bicéfal es repartí el botí. ¿Tan poca vergonya i dignitat tenim, valencians?

I ya ficats, hui els diputats autonòmics es reunixen en les Corts Valencianes pero ¿faran alguna cosa de trellat els diputats, d'eixos mateixos partits, en Madrit per a que els valencians rebam un tracte respectuós en els assunts nomenats en l'artícul?

És l'hora d'una resposta social cohesionada, aglutinada en el #EsperitDeVinatea. Vinatea, el Jurat en Cap morellà qui s'enfrontà en el rei dels valencians per a evitar un contrafur, és l'eixemple. Honrem la seua memòria comportant-nos com a autèntics valencians i evitem nous contrafurs. Repetixc, és la nostra hora i no pot ser ajornada. Actuem valencians, ixcam al carrer units per a exigir lo que nos pertoca. És ara o mai.