Un altra política educativa és possible

Comença un nou curs escolar. Piles carregades, projectes i il·lusions renovades. I sobretot, reptes als quals enfrontar-se i problemes als quals donar solució.

Des de l’Ajuntament d’Alcoi portem dos anys preocupant-se per buscar noves dinàmiques de treball, noves fórmules amb les quals enfrontar-nos a vells i nous problemes, esdevinguts a conseqüència de la crisis o agreujades per aquesta o per altres. És per això que fent valoració la Regidoria d’Educació i de Benestar Social del que havia estat el curs anterior vàrem visualitzar una dificultat que estava present i que podia complicar-se, com era la de l’accés al menjador escolar, qüestió que ha portat a més de 100 famílies a tenir dificultats el passat any.

Un problema agreujat donat que Conselleria amb la seva carència de recursos, de voluntat política i després d’anys de balafiaments. Per això hem decidit ajudar a aquestes famílies des de un òptica pràctica de tal manera que l’Ajuntament complementarà el que l’Administració Autonòmica els ha negat.

Un recurs que és a parts iguals senzill i beneficiós, i que pretén combinar la conciliació laboral amb la prevenció d’exclusió social que es podria generar. Unes beques que fomenten la igualtat i afavoreixen la normalitat dins de les aules. Unes assignacions per tant, que cal que continuen existint i beneficiant al màxim nombre de famílies possibles.

Es possible que cap xiquet es quede sense menjador a conseqüència de l’economia. Però per aconseguir això les administracions educatives tenen que tindre voluntat d’enfrontar-se als problemes i de trobar solucions imaginatives i adreçades a les persones. El passat juliol vam engegar una iniciativa que tindrà un pressupost de 25.000 euros per tal d’ajudar a aquelles famílies amb menys recursos per a que els alumnes puguen assistir al menjador del seu cole si així ho decideixen els pares, sense tindre en compte altres variables.

Un altre vector important de la iniciativa es donar autogestió als professionals de l’educació, les ajudes que seran gestionades pel mateixos centres educatius. En la mateixa línia però donant-li un altre aire d’educació i d’informació tenim encetat el “Programa d’alimentació equilibrada”.

I és que les competències educatives d’un Ajuntament son molt reduïdes però la responsabilitat del gestors són les persones. Realment la resta de les administracions educatives amb mes competències (Estat i Autònoma) tindran que evolucionar a unes polítiques mes pròximes a les persones i amb un objectiu claríssim: un país, una autonomia o una ciutat no podran créixer ni personal, ni econòmica ni en intel·ligència si no apostem per la educació, però una educació en majúscules que realment ensenyen, capaciten i en la que els alumnes aprenen competències personals, socials i, sobretot personals.

Per això i retornant al títol del article “un altra política educativa és possible” i aprofundint diríem “un altra política educativa ÉS necessària”