Els ajuntaments, l´IBI i l´església...
N’hi ha de bones com un ajuntament de la comunitat extremenya (tradicionalment dedicada a la cria de la ramaderia brava) que ha proposat una votació per triar entre gastar els impostos en patrocinar bous a les festes patronals o bé una feina temporal per als seus veïns (malauradament aquests veïns han decidit que el maltractament i posterior assassinat d’una pobre bèstia és més important que omplir el plat dels seus fills i...) no ho han sabut apreciar i han guanyat els bous, però aquesta és la voluntat del poble...
També n’hi ha de molt roïnes com un ajuntament que proposa crear una espècie de Marina d’or en un espai protegit .... com si tota aquesta decadent situació fos deguda a altres factors i el fantasma de la bombolla immobiliària no fos real... només un terrible malentès.
També hi ha solucions força imaginatives, reals i lògiques que generarien l’augment d’ingressos als ajuntaments i arques de l’estat i que de pas no implicarien ni un increment dels impostos als ciutadans ni cap tipus de retallada, com és la d’un ajuntament de Zamora que proposa cobrar el IBI a l’església.
Davant d’aquesta iniciativa hi ha hagut un allau de reaccions per part dels representants de l’organització per tal de frenar-la en sec. Com les declaracions de Monsenyor Rouco Varela especificant que si l’església es veu obligada a complir amb aquesta responsabilitat com la resta dels ciutadans, la despesa sortirà de altres partides que afecten directament a l’ajuda dels més necessitats com és cáritas.
També circula una carta dirigida a aquelles persones que es dediquen a criticar la feina de l’església per la que es dóna detall de la gran labor social que realitza aquesta, donant motius per els que l’estat ha de mantenir (ja que en aquests moments la manca de recursos impossibilita l’augment ) la protecció oficial que proporciona a la institució.
Un ball de xifres que mareja, però que si observem amb deteniment atén a la tasca que tenen encomanada. Es a dir la funció que se’ls va encomanar en el moment de la creació de la institució: la atenció als més necessitats, l’entrega a la societat sense esperar més recompensa que la satisfacció personal de dedicar-se en cos i ànima a la societat i contribuir a la igualtat i justícia social tan necessària en aquest moment, i que no té res a veure amb l’acumulació de béns immobles ni de cap altre tipus.
De totes maneres, el estat continua ingressant segons la voluntat dels contribuents que així ho determinen en les seves declaracions de renta i, enguany dóna l’oportunitat de dividir la part corresponent entre la casella d’altres fins d’interès socials i la de la contribució a l’església catòlica, (per tant afavoreix aquesta protecció) a banda de les contribucions que es fan a càrrec dels pressupostos com en el cas del museu parroquial d’aquesta localitat, i que en el seu moment va ser criticat des de aquestes files a pesar de la obsessiva insistència per part del equip de govern actual entossudit en ignorar-nos i coartar la nostra legítima llibertat d’expressió.
