Aigua potable per a la Ribera
Una dita popular diu allò de que “más vale tarde que nunca” i potser que, davant la noticia de recent inauguració de la potabilitzadora de la Ribera per part de l’actual president de la Generalitat, eixa siga una exclamació que haurà sorgit de molts dels veïnes i veïnes de la comarca.
No obstant això, una mínima reflexió sobre els fets que ens han portat a l’actual situació i un anàlisi de les perspectives de futur que tenim no ens permeta arribar a eixa entusiasta conclusió.
Desprès que l’any 1988 el govern presidit pel sr. Aznar aprovés l’encara vigent Pla del Xúquer, sense establir cap reserva de dotació d’aigua per al consum humà de les aigües superficials del riu i determinant que el subministrament d’aigua potable per als pobles amb aigua contaminada per nitrats hauria de fer-se d’aigües soterrànies de l’aqüífer del Caroig, malgrat el fet que la Mancomunitat comarcal (per unanimitat de tots els grups polítics) li havia demanat prèviament al govern que fixés eixa reserva a la vista de l’evidència que eixe aqüífer no tenia capacitat suficient per a donar els 30 Hm3/any que eren necessaris, hem arribat ara a una situació manifestament insatisfactòria.
No sols s’ha gastat el govern valencià prop de 60 milions d’€ en obres de construcció d’uns pous en la partida de la Garrofera, que han resultat totalment inservibles, i d’unes conduccions que ha hagut ara que modificar, sinó que s’ha tingut que esperar 16 anys per a contemplar en funcionament una potabilitzadora que hauria d’haver estat funcionant fa molt de temps, i que hagués estalviat l’enorme cost econòmic que l’obligació d’obtenir aigua potable, per als prop de 350.000 persones que arriben a residir als pobles de la comarca, ha suposat per tenir que comprar-se aigua embotellada i/o instal·lar sistemes privats de desnitrificació, així com el patètic espectacle que hem tingut que patir al comprovar que la contaminació per herbicides de molts dels pous d’on rebien les aigües molts pobles (Alzira, Carcaixent, Corbera) obligava a fer talls en el subministrament d’aigua durant llargs períodes de temps, i a molts ajuntaments a invertir a elevades quantitats de fons públics (més de 600.000 € sols en Alzira) per a posar en funcionament plantes de tractament que permeteren restituir el servici.
Però el més greu de la situació actual no és allò comentat, ni tan sols l’elevat increment que patirem els ciutadans en els nostres rebuts d’aigua, sinó que allò que ja no resulta lògic ni tolerable és que la solució que ara ens dona el govern del PP parteix de la premissa que la satisfacció de les necessitats d’aigua potable d’eixos pobles haurà de ser aconseguida amb la “compra” als regants de part de l’aigua de la concessió que tenen assignada en el Pla del riu. S’obri així un futur “niu de conflictes” que pot emergir en episodis de sequera, quan els regants consideren que necessiten tota l’aigua que tenen assignada en concessió i no poden cedir-ne cap. En resum, més guerres de l’aigua de les que tant agraden als dirigents del PP.
Tampoc resulta acceptable que l’actual Pla que tramita el govern del sr. Rajoy no contemple una dotació pròpia d’aigua per als residents a la comarca, mentre que, no sols manté eixa concessió per als residents a les àrees metropolitanes de València i Albacete (que veuen del riu des de fa molts anys encara que estan a molts quilòmetres de distància del Xúquer), sinó que estableix que eixa concessió s’incremente per a satisfer les futures necessitats dels seus veïns, mentre que als veïns de la Ribera (per on passa el riu) se’ls nega una concessió pròpia i se’ls obliga a comprar aigua als regants sense tenir l’única garantia de dotació futur d’aigua del riu, que és la que dona la titularitat d’una concessió pròpia. Es tracta d’una discriminació intolerable i injustificable que els ciutadans de la comarca no hauriem de tolerar.
Per acabar de “rematar” el desgavell la solució que ens dona el PP passa per mesclar aigua del riu lliure de nitrats amb aigua dels pous de cada poble (contaminada per nitrats) per aconseguir un nivells inferiors als màxims establerts per l’OMS, i es comprova que la major part dels pobles de la comarca tindran que esperar (com a mínim un parell d’anys) a que el govern valencià acabe les obres que hauria d’haver fet fa prop de 20 anys per a poder donar aigua potable del Xúquer als seus veïns.
El resum és clar. La solució aconseguida dona peu a qualsevol cosa menys a l’eufòria infantil de la que feien gala l’altre dia els representants del PP en l’acte d’inauguració de la planta potabilitzadora.
La comarca, la Ribera del Xúquer mereix almenys el mateix tracte que es dona als veïns d’altres zones, amb una concessió pròpia d’aigua del riu que siga una garantia de futur de subministrament d’aigua potable. Allò que el PP proposa dona de tot menys tranquil·litat.
