Neòfit taurí

Pere no era aficionat però al regalar-li una entrada no va voler desperdiciar l'ocasió.
No havia assistit mai a una correguda de bous.

Tot compost i amb el vist-i-plau de Conxa, la seva dona, va eixir de casa. Havia sentit que els bons aficionats prenien un café i una copa abans d'entrar a la plaça, també havien de botar foc a un gran cigar però ell no fumava. Tot content després del café i la copa se’n va anar a la plaça.

La correguda, amb primeres figures, prometia ser molt bona.

En les taquilles hi havia cues i l'ambient era magnífic. Li van tallar l'entrada i va comprar un coixinet per a no embrutar-se els pantalons. Va anar a la seua localitat, a sol i fila huit. Allí van començar els problemes quan a les cinc en punt se s'inicià el passeig de les quadrilles i tots es van asseure. A la seua esquerra i estret hi havia un aficionat amb un gran cigar que el fum li anava tot a ell. A la seua dreta hi havia una senyora de bon vore, també ajustada a ell; a Pere li sabia greu fregar-la però ella no deia res, el pitjor és que li olien les aixelles o el perfum que portava era del més barat. La seua esquena aguantava dos robustos genolls d'un senyor que es dedicava a menjar pipes i quan escopia algunes pells se li ficaven pel bescoll provocant-li una gran picor fent que es traguera una gorra de publicitat, que li l’havien donada en l'entrada, la guardava en la butxaca i se la va posar invertida (visera en el bescoll) per a evitar la pluja de pells i alguna escopinada.  Davant estava asseguda una monumental jove, tots miraven Pere amb enveja per estar assegut darrere d'ella. Davant del problema d'afonar-li els genolls en els renyons es va atrevir a dir-li: "Senyoreta, si no li importa vaig a obrir les cames i vosté es posa còmoda perquè en cas contrari li vaig a clavar els genolls als renyon. Ella va estar d'acord i la va tindre tota la vesprada entre les cames.

Pere no s'imaginava que una correguda de bous fóra així. Sense adonar-se ja havien estoquejat al primer bou i ja era l'enganxada de les mules per a portar-se'l.

En el segon, quan el bou va envestir al picador i aquest ho feia llarg, el senyor de la seua esquerra va donar un xiulit posant-se els dits a la boca que el va deixar sord d'eixa orella.

Entre la sordera, el de darrere que havia tret un oliós tros de coca de tomaca, l'olor de la senyora de la dreta i la jove de davant que s'havia atrevit a posar els colzes damunt dels seus genolls com si foren els braços d'una butaca, no va vore el tercer bou. Incòmode tota la vesprada, Pere només volia que finalitzara la correguda. Damunt, a l'eixir el sext bou es va danyar i el president tragué el mocador verd per a tornar-lo als corrals. Van eixir els mansos, rodejaren el bou però no volia entrar a corrals. Després de 10 minuts que van ser interminables el pobre animal va entrar als corrals al costat dels esquellers. Allò no acabava mai.

Va eixir un altre sext i el toreig va ser bo però el torero no encertava amb l'estoc. Una altra vegada xiulits del de la seua esquerra, el de darrere, cosa rara no menjava res però els seus genolls li destrossaven l'esquena. Pere no girava el cap a la dreta per a no olorar i la jove de davant allí còmoda, ell sentia un formigueig en les seues cames de tindre-les tant de temps quetes i amb sobrecàrrega. Per fi el matador va encertar i com a ressorts tots es van posar drets. Llavors Pere respirà tranquil, ningú no es va despedir.

Encara sort que cap torero va fer mèrits per a donar-li orelles perquè només hi haguera faltat que tragueren els mocadors amb el consegüent perill de traure-li un ull.

Mai no s'imaginà que una correguda de bous fóra així, Pere en va vore algunes per la tele,  còmode en sa casa.

Quan va eixir de la plaça va prometre no anar més als bous si no era en una localitat al costat del president.

A l'arribar a casa, Conxa li va preguntar com havia estat la correguda i ell li va contestar que mal.

No volia recordar els mals moments que havia passat.