Visca el PER (una de tantes histories)

Vaig parlar amb el meu amic, vam vendre el pis de la capital, de 3 dormitoris, per 245.000 euros. Comprem al poble un tros de finca d'aproximadament unes dues Has. de regadiu i una casa de 4 dormitoris. Tot això ens va costar 205.000 euros. Arreglem tots els papers amb l'ajuda dels nostres amics i ens apuntem la meva esposa i jo al *PER. Comencem a rebre cadascun 600 euros x 2 = 1.200 euros al mes. Sense treballar. Més del que guanyava al mes a la ciutat treballant. En tenir amb el *PER tot el temps lliure vaig poder dedicar-me a fer-ho en la nostra finca, on fins i tot teníem animals domèstics. De la finca comencem a treure dues collites anuals per un import aproximat de 4.500 euros en cada collita. Això sí, el treball ho fèiem entre els dos, sense ajuda exterior i, és clar, sense pagar a la SS, ni impostos, ja que érem “pobres” obrers aturats acollits al PER. Al final de l'any l'ingrés de la família es va multiplicar, i la crisi és pels altres.

Ah!, com oficialment som pobres, pobres, ens han donat beques per als nens i els tenim a la ciutat amb els avis estudiant. Quan acabin els estudis, com ja seran majors d'edat, si no es col•loquen, ens els portarem al poble i els apuntarem al PER fins que es col•loquin: altres 1.200 euros al mes, i així sense problemes gràcies al PER. Quan se'ns acabi el PER ens farem amb les vint jornades que necessitem i una altra vegada al PER. I quan arribi la jubilació, tant la meva esposa com jo la tenim assegurada… Visqui el PER!!!!

Ah! I ara em una llibreta estalviant el que puguem, per si se us ocorre votar malament i se'ns acaba això, tenir un bon pla de pensions.

Senyors, siguin espavilats i actuïn, que si pateixen crisis és perquè volen, no pensen o pensen poc.
I quan arribin eleccions… saben a qui votem? .... Doncs sí, a aquest, a qui si no?.