La senda de los elefantes en Cataluña
Los políticos también utilizan esta senda, la diferencia que hay entre los elefantes y los políticos es que los políticos no quieren morir y quieren seguir viviendo de la política. Si analizamos con detalle todos los políticos al final de su “carrera” para decirlo de alguna manera suelen integrarse en el sistema público o privado, bien como directores, asesores u otro cargo de relevancia con la intención de seguir viviendo del “chollo”, concretando “enchufados” y los que por la edad no pueden seguir se quedan con pagas vitalicias. El problema está en que estas personas que poco han hecho por el país sigan la senda que tienen establecida (trabajar poco y cobrar mucho). Un ejemplo lo tenemos en Cataluña con el Sr. Corbacho y el Sr. Montilla. Los ciudadanos no entendemos cómo han podido ser elegidos para estas responsabilidades, suponemos porque los que servían no quisieron aceptar este cargo por las incompatibilidades políticas e ideologías de los partidos.
¿Dónde irán a parar estos políticos que han demostrado la poca capacidad para realizar las tareas que les encomendaron? Todos lo sabemos y no es ningún secreto. Esta semana aprovechando la oportunidad que me daba un medio informativo de realizar una pregunta a los políticos, me permití realizar la misma pregunta a todos los políticos presidenciales.
Les remito las respuestas de los políticos para que juzguen ustedes mismos
PREGUNTA
Perquè els polítics, als quals se'ls suposa treballadors, no es regeixen per les mateixes lleis laborals que els treballadors (obrers)? No em digui que és perquè les lleis ho permeten.
RESPUESTA DE LOS POLITICOS
Juan Carretero
La casta professional política es regeix per unes normes que, evidentment, es fan ells per gaudir d'un estatus diferent. Nosaltres, a Reagrupament, no som polítics professionals.
Juan Puigcercos
La gent que treballa pels partits té exactament el mateix règim laboral que un treballador del sector privat. Si es refereix a les retribucions dels càrrecs electes, des dels regidors d'ajuntaments als diputats passant per consellers, el règim és diferent, com ho és el dels funcionaris dels treballadors del sector privat. I una d'aquestes diferències, per exemple, és que un diputat no té dret a l'atur.
Artur Mas
Perquè la política no és un ofici i no hi ha d’haver relació laboral. Quan un ciutadà és elegit per ser representant de la ciutadania, el que té és un mandat popular durant una legislatura. No hi ha cap relació laboral ni de dependència. Per això, tant la Constitució com l’Estatut manifesten que tenen dret a una assignació, que no és sou. Per això els diputats quan deixen de ser-ho no perceben atur. Els representants polítics escollits per la ciutadania han de regir-se per la normativa que els hi pertoca en relació a la seva vinculació al càrrec durant el temps pel qual han estat escollits.
Albert Rivera
L'explicació és evident: són els mateixos polítics els que fan també les lleis que regulen la seva activitat laboral. Treballarem per eliminar aquests privilegis.
Joan Herrera
Jo sol no puc canviar totes les lleis que no m'agraden, però sí que procuro amb els meus comportaments ser coherent amb allò que penso. Dos exemples: he fet públic el meu patrimoni i al Congrés he proposat un règim d'incompatibilitats molt més estricte pels diputats i diputades.
Supongo que la cara de cemento la tienen todos los politicos de nuestra España, o ¿solo los catalanes? Cuando son minoritarios todos son muy comprensibles, pero cuando tocan poder se olvidan. Declaran el patrimonio al entrar, ¿alguien a preguntado a los ministros socialistas salientes cual es su patrimonio actual? Nadie!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!