Penalitzar als estalviadors

Mentre els bancs augmenten els seus beneficis des del 2013 els estalviadors perden diners. Durant aquests últims anys els bancs han tirat a colomí parat. El BCE els ha prestat diners en condicions mínima i ells com no són ximples compren deute espanyol al 4 o 5 %.Que algú em digui que millor negocio que aquest sense cap risc. A les dades: entre gener i setembre de 2013 els set bancs cotitzats en borsa van guanyar, nets de pols i palla, 7.501 milions per operacions amb deute públic espanyola; en el mateix període de 2012 aquest benefici va ser sol de 4.563 milions. Aquesta partida, per si sola, explicaria el substancial augmento guanys en el que va d'any.Són els bancs uns ventajistas? Sens dubte, sí; però més ventajista és l'Estat, les necessitats del qual de crèdit expulsen als particulars del mercat. Abans o després sortirem d'aquesta, ningú ho dubti, però per llavors a la banca no la reconeixerà ni la mare que la va portar al món. Els beneficis d'avui són pur foc d'artifici.

L'ajuda/rescati de la Unió Europea als bancs espanyols s'ha utilitzat solament per treure del clot a les antigues caixes d'estalvi. Màgia, bruixeria, alquímia per fer diners del no-res: els ortodoxos asseguren que tant sortilegi per ajudar a la banca acabarà tornant-se contra Europa. Els mateixos ortodoxos advertien que les primeres mesures excepcionals, activades fa un lustre, provocarien una hiperinflación: un increment exorbitant dels preus. Però la inflació ni està ni se li espera, i els bancs centrals que han estat més actius (EUA, Regne Unit, Japó) han sortejat millor la crisi. Segons la publicació d'Alejandro Nadal Egea. D'on ve els diners que ens presten els bancs privats?. Davant aquesta pregunta la immensa majoria dels soferts i innocents ciutadans contestarien amb digne aplom: “Els diners que ens lliuren els bancs procedeix dels dipòsits dels virtuosos estalviadors. El banc és un simple intermediari que presta assumint un risc”. Alguns fins i tot arribaran a dir-nos, orgullosos del seu nivell de coneixements financers, que “els diners procedeix de l'emissió dels Bancs Centrals”. Desgraciadament la realitat no és aquesta en absolut però ningú va a explicar-t'ho mai tret que tu et posis a investigar pel teu compte. La veritat de l'assumpte, per increïble i estrafolaria que pugui semblar, és que els bancs privats creen diners del no-res i ni tan sols han de demanar permís per a això. Simplement fabriquen nous diners de forma instantània, diners que lliuraran a els qui ells consideren pertinent seguint criteris interns completament subjectius que solament obeiran a interessos exclusivament privats i minoritaris. D'altra banda cal saber que els Bancs Centrals (que tampoc estan subjectes a control democràtic efectiu) creen no més del 7% dels diners totals en circulació. És molt dubtós, a més, que els bancs privats assumeixin risc algun ja que si el deutor no paga es quedaran amb les seves possessions i, en últim terme si fos necessari, la quantitat encara pendent de cobrament serà endossada a l'erari públic, mitjançant transferència dels seus deutes privats a la butxaca de l'atònita ciutadania. Ningú pot prestar el que no té… excepte els bancs privats en aquest sistema desquiciat. En algun fosc moment del passat el poble confiat va lliurar un immens poder a banquers privats perquè dirigissin l'economia segons les seves regles. Dits magnats han utilitzat aquest immens poder, concedit per la nostra ingènua credulitat, per esclavitzar-nos. Mai ningú en la història de la humanitat va poder somiar un negoci millor. Per rematar l'invent es prohibeix terminantment als governs democràtics utilitzar un mecanisme similar per aconseguir finançament, obligant a aquests a passar per la mateixa estafa legal que s'aplica als ciutadans individuals. Hem creat una teocràcia bancària, on els banquers ocupen el lloc de jutges divins, situats per sobre de governs i ciutadans, premiant i castigant a la població segons els seus capritxos. És evident que fins que no canviem les regles econòmiques i polítiques que regeixen aquest sistema totalitari, garantint un control públic, ètic i democràtic del crèdit, el declivi dels nostres drets com a éssers humans està completament assegurat.