OPINIÓ
El xec i el pagués “quan pugui”
16/08/2011
-
Avui dia no paga ni “Déu”,la situació de milers d'empreses i autònoms estan en alerta vermella,no tenen liquiditat per pagar les nomines ,ni impostos ,ni cotitzacions. Els bancs els han congelat les *lineas de finançament. Quan reben un xec o un pagués d'un client és molt possible que li sigui retornat i la justícia no fa gens per resoldre aquests problemes .Hi ha ajuntaments que paguen a mes de 7 mesos i hi ha laboratoris que triguen a cobrar mes de 500 dies,a gratcient que la llei obliga a pagar en 60 dies i com sempre , és paper mullat .Aquesta economia que tenim aquesta escanyada i resulta insostenible. Els processos judicials són lents i costosos, a més de que sovint no només no s'aconsegueix cobrar, sinó que es perden els clients. La normativa preveu el cobrament, en cas de mora, del tipus d'interès oficial fixat pel BCE més set punts percentuals. És a dir, avui, un 11,25% més que la factura."És obvi que el principal problema és l'atur, amb el 50% de les famílies hipotecades, però el que es necessita és una llei d'insolvències familiars, una legislació existent en tota Europa i clau a Espanya on no té sentit que les famílies acudeixin al concurs de creditors. I aquest país segueix com en els seus bons temps, demorant el pagament, creant problemes de liquiditat, i que no s'hagi d'anar al Jutjat . No hi ha sector industrial per exemple on aconseguir els 90 dies sigui pràcticament impossible, i "estrenyent" una mica al proveïdor arribar als 120 dies, sempre que no siguis un dels seus 8 o 10 clients principals, per que llavors arribar als 150 dies o fins i tot 180 no és complicat. Si treballes en el sector de la construcció, treballar a partir dels 150 dies és l'habitual i arribar als 180 dies no és dificil... Però encara hi ha més, a això cal afegir-los que la teva empresa només té un dia de pagament, el 25 de cada mes, per la qual cosa com t'arribi una factura el dia 26, els teus 120 dies es converteixen automàticament en 149... i per si encara no creien que hi hauria suficient, tenim una mica més... la forma de pagament, gens de girs, que tal un pagaré o un confirming... que ja t'enviaré... "tranquil li dius al proveïdor, que ja t'enviaré el pagaré" quan han passat 60 dies des de la data factura i no li ha arribat el mateix per descomptar-ho al banc (i que aquests es portin uns bons punts per avançar-te els diners)... ah, però que encara hi ha més... sí clar... 90 dies després de la data factura li arriba el pagaré al teu client, només un mes (bé mes i escaig pel dia de pagament) abans del venciment i aquí és quan arriba la sorpresa final... la data de venciment són 120 dies amb dia 25 sí, però no des de la data de la factura, sinó des de la data que al senyor Cap d'Administració li va donar per fer el pagaré... (dos mesos després de la data factura) amb el que el proveïdor s'adona que té un pagaré que cobrarà finalment als 180 dies i escaig... com acabar amb *ésto? fent complir una llei que no compleix ningú, perquè igual que això l'hi faig jo als meus proveïdors, els meus clients m'ho fan a mi... després, qui s'arrisca a cobrar a 180 i pagar a 60... el grau de apalanca-esmento financer seriosa brutal...com acabar amb els famosos dies únics de pagament? fixant un mínim de 3 dies de pagament al mes, dies 10, 20 i 30 de cada mes per exemple... Una curiositat més... sabeu quantes empreses retarden automàticament el pagament de les factures dels mesos d'agost o de desembre un mes més tard, és a dir, a setembre o a gener, perquè l'empresa "està de vacances"?La realitat és que estem en un país que no paga ni Déu
Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
Ya me gustaria que las electricas, constructoras y bancos fueran respnsables de sus propias deudas.